Cerca de notícies

Enquesta

Recuperada una gravació de «La valquíria» representada al 1955 a Barcelona

15/11/2005 |

 

Els Amics del Liceu recuperen una gravació de «La valquíria», representada en els Festivals Wagner de Barcelona el 1955.

Si Barcelona s'identifica amb algun compositor, aquest és sense dubte Richard Wagner. Una llarga història d'amor que té com a punt d'inflexió els anys cinquanta. Poc després que s'organitzessin de nou els Festivals Wagner al seu santuari de Bayreuth (Alemanya) es van portar l'any 1955 a la capital catalana, on van gaudir d'una gran acollida. Cinquanta anys després, els Amics del Liceu han recuperat una gravació històrica -l'única de què es té coneixement- d'una funció de Die Walküre que va tenir lloc al Liceu el 27 d'abril de 1955, en el marc dels Festivals Wagner de Barcelona. La gravació s'ha digitalitzat i editat en un CD per Ària Recording amb la col·laboració del Cercle del Liceu i de la Societat del Gran Teatre del Liceu.

Els Festivals Wagner es van tornar a organitzar a Bayreuth després de la Segona Guerra Mundial, l'any 1951, gràcies sobretot a l'impuls d'un dels néts del compositor, Wieland Wagner, encarregat de donar una altra imatge del mestre a través d'una escenografia minimalista qualificada de «revolucionària». Quatre anys després es van portar a Barcelona i després, el 1970, de manera excepcional, al Japó.

«Els festivals van representar per al Liceu d'aquell moment una oportunitat per modernitzar-se. En una ciutat provinciana i grisa, que sortia de la guerra, els festivals van donar un impuls a la cultura i van permetre escoltar les grans figures wagnerianes de Bayreuth», explica la periodista Rosa Massagué.

La gravació que ara presenten els Amics del Liceu -emparada especialment pel Grup Wagnerià- suposa un «document històric de primer ordre», ja que en aquest període no es feien pràcticament gravacions de les òperes, tot i que algunes eren retransmeses en directe per Radio Nacional de España i per una emissora suïssa. Es tracta d'una de les representacions extraordinàries dels Festivals de Bayreuth que es van celebrar durant 15 dies, del 16 d'abril a l'1 de maig del 1955, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Concretament es va gravar La valquíria que es va representar el 27 d'abril. Els intèrprets eren Wolfgang Windgassen, Gré Brouwenstijn, Martha Mödl i Hans Hotter, entre altres, amb la Bamberger Symphoniker, dirigida per Joseph Keilberth.

Netejar el so
«Teníem dos exemplars de vinils i no vam tenir accés a la cinta original», explica un dels responsables de la gravació en CD. «Tenien algunes imperfecions i mitjançant la digitalització hem aconseguit treure el soroll. Tot i això, manté la vivor d'una gravació en directe i se senten alguns estossecs del públic.»

Les gairebé quatre hores que dura l'obra s'han dividit en tres CD. El primer conté el primer acte i part del segon, el segon CD la continuació del segon i, finalment, el tercer, la darrera part del segon acte i el tercer. També inclou un material gràfic en un llibret il·lustrat en portada amb un dibuix de Jordi Sagalés de les valquíries per a l'edició privada de l'enregistrament, fotografies de l'escenografia i els cantants, i algunes portades de revistes de l'època.

Els Amics del Liceu n'han fet un tiratge de 600 exemplars i està disponible a la venda pels canals habituals d'Ària Recording. Sobre els drets d'autor, Josep M. Bricall, vocal de la junta dels Amics, va assegurar que «passats cinquanta anys, la gravació entra a formar part del domini públic». «La situació jurídica està resolta», va afirmar Bricall, durant la presentació del compacte la setmana passada.

Al mateix temps, els Amics han editat el llibre A l'entorn de Wagner amb les actes del Simposi Wagner que es va celebrar el 8 de maig del 2004, que inclou la conferència de Rosa Massagué sobre Els Festivals Wagner a Barcelona i el seu impacte i l'entrevista a Harry Kupfer del 1989 sobre L'anell.

Una història de teatre
Si la gravació d'aquesta representació del 1955 és una realitat és gràcies a un home: Josep Maria Sagalés, la família del qual s'encarregava de fer els telons de foc per al coliseu català. Molt aficionats a l'òpera, la família Sagalés tenia un teatre a escala d'uns 90 centímetres d'ample per 50 d'alçada, on es feien representacions d'òperes wagnerianes amb figuretes. «El meu pare, Agustí Sagalés, era amic del doctor Karl Ipser, responsable de les relacions publiques dels Festivals, i una vegada l'havia convidat a casa amb el nét de Wagner, Wieland Wagner, per veure una de les nostres representacions de La valquíria», se'n recorda Josep Maria Sagalés. El seu germà va demanar permís al senyor Ipser per gravar privadament una de les representacions d'aquesta obra en el Teatre del Liceu i així poder utilitzar-la en el petit teatre. Ipser va donar l'autorització per a la funció del 27 d'abril.

Jordi Sagalés i Jordi Domènech, nét de Domènech i Montaner, van fer la gravació: «Van posar tres micròfons a l'escenari, un a l'orquestra i un a la llotja número 11 del tercer pis, la que teníem per a tota la temporada junt amb uns amics.»
De la gravació se'n van fer cinc còpies. Dues d'aquestes són les que han servit per enregistrar digitalment el CD. «Les vam conservar a casa i l'hem anat sentint. Eren magnífics els festivals aquells», s'exclama Sagalés.

En el petit teatre es van representar, a banda de La valquíria, L'or del Rin, Siegfried, Tristany i Isolda i el tercer acte de Tannhäuser. Actualment es guarda a l'Institut del Teatre de Barcelona. Això sí, Sagalés conserva encara una de les figuretes com a record.

La Porta Clàssica