Cerca de notícies

Enquesta

Centenari, però no gaire

6/11/2005 |

 

Si alguns van fer escarafalls pel Festival Mozart, el cronista els farà (una mica) per l'homenatge a Xostakóvitx que l'OBC li dedica pel centenari del seu naixement. Un llibret didàctic i quatre programes (un amb la Nacional d'Espanya) no és ni poc ni molt, però s'ha perdut l'ocasió d'explorar aspectes menys divulgats d'un dels grans noms del segle XX. Quants anys fa que no es programen les seves tres darreres simfonies?

Aplaudim, en tot cas, la versió de la Primera que va fer Salvador Brotons. L'obra té en germen molts dels trets estilístics que marcaran la carrera de l'autor soviètic: àcida ironia, dramatisme descarnat i una corprenedora capacitat per arribar als abismes de l'ànima humana. Brotons en va accentuar amb encert el vessant més salvatge per la qual cosa el contrast amb el colorista pastisset de la Petita suite de Debussy orquestrada per Büsser va ser més accentuat. Si va ser bo tornar a comprovar les habilitats compositives de Brotons en Virtus, no ho va ser tant recordar que els grans autors també tenen obres fluixes: David Abramovitz va contribuir a l'avorriment innat de la Fantasia per a piano op. 111 de Fauré.

Un solista d'un altre calibre va ser David Guerrier, recreant amb la complicitat de l'OBC les tonalitats tardorals del Concert per a trompa núm. 2 de Strauss, un oasi enmig de l'infern (va ser estrenat el 1943). En un programa dedicat a l'autor de Salome, Emmanuel Krivine va demostrar de nou que és una de les més interessants batutes convidades per l'OBC. Defugint l'hipertròfia hedonista que alguns confonen amb estil straussià (només cal escoltar les gravacions del mateix compositor per tenir-ne l'antídot), el director francès també va anar al gra en Don Juan i Així parlà Zarathustra. Alguna puntual precipitació no va deslluir unes lectures diàfanes que van comptar amb una brillant resposta de l'orquestra.

Avui