Cerca de notícies

Enquesta

'Cardillac', el conte de l'orfebre assassí, arriba a l'Òpera de París

23/10/2005 |

 

L'obra de Hindemith remet al món nocturn del cine de Fritz Lang.

Una de les apostes més esperades de la temporada operística a Europa s'acaba de representar a París, al teatre de la Bastilla. Es tracta de Cardillac, una obra rarament representada d'un dels grans compositors del segle XX, l'alemany Paul Hindemith.
L'òpera està basada en un conte d'E. T. A. Hoffmann, La senyoreta de Scuderi. Cardillac és un orfebre que viu al París de Lluís XIV. Les joies que crea són tan extraordinàries que es nega a desprendre-se'n i, quan ho fa, no dubta a tapar-se amb una capa i amagar-se darrere d'un antifaç per anar a assassinar els seus posseïdors i recuperar-les.
És una història de misteri, però també és, i sobretot, una gran reflexió sobre la relació de l'artista amb la seva obra, i sobre el procés de creació, cosa que Hindemith també va desenvolupar en la seva òpera més famosa, Maties, el pintor (que estava en cartell al Liceu quan es va incendiar).

Hindemith va compondre Cardillac el 1926. Si musicalment el compositor s'allunyava de l'expressionisme, aquest moviment artístic amara completament el llibret, de Ferdinand Lion, i remet a les grans obres del cine alemany del moment, en què regnava un món nocturn i tenebrós com a El gabinete del doctor Caligari (1919), de Robert Wiene; Nosferatu. Una simfonia de l'horror (1922), de Murnau; Los crímenes del Doctor Mabuse (1922), de Fritz Lang, i tot l'univers d'aquest últim director, que en la seva última cinta, M (1931), té més d'una semblança amb Cardillac.

JUTGE I BOTXÍ
Com en aquella cinta, també en l'òpera la multitud adquireix un rol protagonista fins a atorgar-se el paper de jutge i botxí. En realitat, en l'òpera hi ha dos únics protagonistes, l'orfebre i la massa, i el primer, Cardillac, és l'únic que té nom. Els altres personatges són genèrics, com La Filla, L'Oficial, La Dama, o El Cavaller.
Si en el conte original de Hoffmann les masses anticipaven la Revolució francesa, en l'òpera marquen l'aparició d'aquesta força que va ser determinant, per bé i per mal, al llarg del segle XX.

La programació de Cardillac a la Bastilla porta el segell del director general de l'Òpera Nacional de París, Gérard Mortier, que ha reunit un important elenc d'intèrprets en què figuren Angela Denoke, Hannah Esther Minutillo, Roland Bracht, Stephen Gadd, Christopher Ventris, i Charles Workman, malgrat que, amb l'excepció del protagonista interpretat pel baríton nord-americà Alan Held, tots tenen poques oportunitats a causa de la brevetat dels seus papers en una òpera que no arriba a l'hora i mitja de durada, i, a més, havent de competir amb l'altre gran protagonista que és el cor.

La direcció musical recau en Kent Nagano, i l'escènica, en André Engel, que ha optat per traslladar l'obra a l'època en què va ser composta, els anys 20 del segle passat, com ja va fer Jean-Pierre Ponnelle el 1985. Aquí l'acció transcorre en un sumptuós hotel art déco que, com a anècdota, compta entre els seus clients amb algú molt semblant a Montserrat Caballé.

Rosa Massagué
El Periódico