Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu comença la 'Tetralogia' de Wagner

22/5/2003 |

 

Les quatre òperes del cicle, totes amb direcció escènica de Harry Kupfer, es representaran en dues temporades.

El Liceu comença dilluns la 'Tetralogia' de Wagner, 'L'anell del nibelung', en una producció signada pel director d'escena més destacat internacionalment en aquest àmbit, l'alemany Harry Kupfer, i musicalment amb Bertrand de Billy a la direcció.

Kupfer: "Si Wagner parla de la predisposició dels homes a vendre's l'ànima per or, ara es pot fer el paral·lelisme amb els pous de petroli"



El públic del Liceu té fama de ser absolutament wagnerià, i és per això que des de la direcció artística cada any es programa un títol del compositor alemany. Dilluns, però, s'estrena la Tetralogia, les quatre òperes -o tres i pròleg- que Wagner va concebre com una sola. I ho fa rodejant-se dels noms més prestigiosos del wagnerisme actual: Harry Kupfer, que la va muntar a Bayreuth el 1988 i a la Staatsoper de Berlín el 1992, la soprano nord-americana Deborah Polaski (Brünnhilde) -premi a la millor cantant de la temporada passada per la seva Isolda segons la crítica i el grup Liceistes del 4t i 5è pis-, Falk Struckmann (Wotan), Peter Seiffert (Siegmund), Linda Watson (Sieglinde) i Graham Clark (Loge).
L'entrega, però, es farà en dues parts. Aquests mesos de maig, juny i juliol es podran veure, alternades, L'or del Rin -s'estrena dilluns- i La Valquíria -a partir de dijous que ve-, i a finals de la temporada que ve, Siegfried i El capvespre dels déus, totes quatre concebudes com una sola i per tant amb els mateixos cantants, directors i equip tècnic.


Projecte de cinc anys
L'escenificació de la Tetralogia feia anys que es gestava al Liceu. "Fa cinc anys que en parlem amb el Joan Matabosch [director artístic del Liceu]", explicava ahir Bertrand de Billy, director de l'Orquestra del Liceu, durant la presentació a la premsa. I afegia: "De fet, la meva titularitat al front de l'orquestra ha estat des del prinicipi marcada per aquest llarg camí cap a aquest projecte". Amb tot, el músic es va mostrar molt satisfet del treball amb l'orquestra, que aquest cop ha sigut intens tant a nivell musical com dramatúrgic, ja que "cal entendre el concepte global i saber controlar el que hauràs de tocar d'aquí a dues hores", explicava De Billy. Concretament sobre L'or del Rin assegurava que és "un treball molt dur per a l'orquestra, ja que són dues hores i mitja sense descans".


Tercera 'Tetralogia'
Per a Harry Kupfer la de Barcelona és la seva tercera Tetralogia, tot i que els decorats són els mateixos que els de Berlín. "Tota la vida he estat treballant la Tetralogia -explica-. La de Bayreuth explicava el camí de la història des dels principis dels temps fins a Txernòbil, en una metàfora de la destrucció del món per l'home. A Berlín, tot i que prenia el mateix concepte, Txernòbil ja havia passat i el tema de la destrucció del món per la humanitat el tractava de manera més radical. A Barcelona hauria volgut fer una concepció dels temps actuals, però la situació política actual ens donaria molta feina, o sigui que he incorporat elements actuals a la producció de Berlín donant-li més força a l'ambició pel poder i apuntant algunes activitats terroristes, sense que això vulgui reflectir el terrorisme que vivim actualment. Si Wagner parla de la predisposició dels homes a vendre's l'ànima per l'or, ara es pot fer un paral·lelisme amb els pous de petroli al voltant dels quals ha girat el conflicte actual".
Amb tot, pel director alemany el missatge final de Wagner "no és en absolut pessimista, ja que El crepuscle dels déus acaba amb un cant a l'amor, en un crit d'esperança. ¿Si destruïm el món i no hi queda ningú, quin sentit tindria la Tetralogia? És cert que l 'Anell acaba amb la debacle total, amb la destrucció de la vida en aquesta Terra, però tot això se supera en el cant final de Brünnhilde, amb l'amor i l'amor a la humanitat. Aquest és el missatge. Com materialitzar aquesta esperança ja depèn dels polítics", diu Kupfer, que es va mostrar molt satisfet de treballar amb cantants que l'han acompanyat des de Bayreuth fins al Liceu, com Polaski i Clark.


Enamorat de la feina
La soprano nord-americana, que ha treballat amb Kupfer en dues Tetralogies completes, una Elektra, una Dona sense ombra i un Lohengrin, assegura que Kupfer és un home que "s'enamora del seu projecte i s'hi involucra fins al moll de l'os". "Com més treballem junts -explica Deborah Polaski- més sap com potenciar tot el que porto dins i més sé jo què em demana, i així és com troba nous matisos i subtileses als personatges, nous colors". El tenor anglès, per la seva banda, va assegurar que "Kupfer busca la lògica en el text, en la música, en els personatges. La seva direcció és brillant i és més intensa del que ningú es pugui imaginar".
Tot i que aquest no és el primer cop que el Liceu programa L'anell del nibelung -la temporada 1951-52 es va fer tota seguida, tot i que amb dos directors, i als anys 80 es va fer en tres temporades però sense continuïtat escènica-, no deixa de ser un esdeveniment, per la seva dificultat musical, vocal i també tècnica. De fet, com anunciava el mateix director artístic del Liceu, Joan Matabosch, "la Tetralogia és la prova de maduresa de qualsevol teatre d'òpera, ja que és el projecte més complex que es pot programar".

Marta Porter
Avui