Cerca de notícies

Enquesta

Simfonisme català a Nàpols

12/10/2005 |

 

Programa: Obres de Rincon, Pla, Duran, Terradellas, Fàbrega, A. Soler, J. Pons, F. Sor i C. Baguer. Lloc i dia: Teatrino di Corte del Palazzo Reale. Nàpols. 7 d'octubre.

L'emotivitat presidí aquest retorn de compositors catalans a Nàpols. En efecte, tant Domènec Terradellas com Josep Duran havien estudiat a Nàpols. Emannuele Cesare Rincon, baró d'Astorga, era un sicilià d'origen espanyol que va compondre una òpera Dafni que es va representar a Barcelona al teatre de la cort reial de Carles d'Àustria i comporta la fórmula simfonia avanti l'opera característica de l'escola napolitana. Manuel Pla sembla que és l'únic que es va establir a Madrid però que d'alguna manera va restar en contacte amb els seus germans, Josep i Joan, que com a oboistes, flautistes i compositors recorregueren tot Europa i foren membres de l'orquestra del duc de Würtenberg, que dirigia el napolità Niccolò Jommelli. Les simfonies de Josep Fàbrega segueixen l'estructura de l'escola napolitana amb tres temps, ràpid-lent-ràpid. El mateix li passa a Josep Pons, gironí establert a València. Carles Baguer, que sembla endinsar-se més en una tradició vienesa, organista de la catedral de Barcelona, va compondre la seva única òpera en sentir-ne una d'italiana, argumentalment interessant, al Teatre de la Santa Creu, i la va remusicar. Era la que dóna títol al conjunt instrumental català que va debutar a Nàpols, La principessa filosofa. El pare Antoni Soler, format a Montserrat, va completar la seva formació ja a Madrid amb el napolità Domenico Scarlatti. L'únic menys implicat directament en aquesta escola fou Ferran Sor, més afrancesat, contemporani de Beethoven i amb traces del nou estil que abocaria al romanticisme. Feia dos-cents anys com a mínim que no s'havien tocat aquestes obres. Dues d'elles, les obertures de Rincon i Josep Pons, en rigorosa reestrena. Les de Duran, Terradellas i Sor fa poc van publicar-se en un disc de la Capella Bidgostiensis dirigida per Joan Lluís Moraleda. El recuperador de la major part de les obres és Josep Dolcet -i també Anna Cazurra i Josep M. Vilar- i les ha editat Tritó SL i La Mà de Guido. Un fruit admirable d'aquesta devolució cultural ha estat la creació de l'orquestra La Principessa Filosofa, impulsada per Joan Bosch, Ingrid Viñals i Eduard Herrero i amb el lideratge musical de la concertino resident de fa anys a Catalunya Farran James. Amb una setmana d'assaigs van oferir unes versions esplèndides. En el concert va destacar una obra, el cèlebre Fandango del pare Soler, en què Jordi Reguant va estar impecable i la ballarina Anna Casas va excel·lir en les castanyoles. Les ovacions més sonores van ser per a ells.

Jordi Maluquer
El Punt