Cerca de notícies

Enquesta

València corona la ciutat de les arts

8/10/2005 |

 

La Reina inaugurarà avui l'espectacular auditori d'òpera dissenyat per Santiago Calatrava.

Les autoritats valencianes estan disposades que la ciutat es converteixi en una referència mundial de l'òpera. I per a això han construït un grandiós Palau de les Arts que avui s'inaugura amb la presència de la Reina Sofia, que donarà nom a l'edifici.
En l'objectiu no s'hi han escatimat recursos. L'arquitecte valencià Santiago Calatrava ha disposat de 265 milions d'euros (cinc vegades el pressupost inicial) per aixecar sobre la llera seca del riu Túria una impressionant closca de formigó, acer i vidre, de 75 metres d'altura, la cúpula de la qual se sustenta damunt d'un únic i immens pilar. Aconsegueix així que gran part de la superfície quedi suspesa en l'aire, com un balcó invertit que mira en direcció al mar. L'austera decoració es compon del tradicional trencadís de ceràmica.

DE MAAZEL A MEHTA
Les cinc sales de música poden acollir fins a 4.400 espectadors. Avui seran 1.700 els privilegiats que disfrutaran en la sala principal de la batuta dels mestres Lorin Maazel i Enrique García Asensio. El nord-americà dirigirà una orquestra dels més selectes intèrprets valencians, que interpretaran fragments de Carmen, de Georges Bizet, i El sombrero de tres picos, de Manuel de Falla. García Asensio oferirà alguns fragments de sarsuela. Aquest concert, que es repetirà demà, i el que el dia 25 oferirà la Filharmònica d'Israel dirigida per Zubin Mehta han costat 3,6 milions d'euros, gairebé un més del que costa un any de programació del Palau de la Música de la ciutat.
Han passat tres lustres des que Calatrava va rebre l'encàrrec del socialista Joan Lerma de construir un complex cultural que transformés la imatge de la ciutat. L'aleshores president de la Generalitat va posar en marxa la Ciutat de les Ciències, però la seva primera realització, l'Hemis- fèric, va veure la llum el 1998 ja amb el PP al poder del País Valencià. Després van seguir el Museu de les Ciències, l'Umbracle i l'Oceanogràfic. Avui, en el moment que s'alci el teló en forma de petxina del Palau de les Arts, la Ciutat de Calatrava, ara també de les arts, estarà finalitzada.

L'edifici és l'orgull dels actuals governants. En el seu lloc, Lerma va projectar una gran torre de telecomunicacions, però Eduardo Zaplana la va descartar per un suposat problema amb el trànsit aeri. Va sorgir aleshores la idea d'un immens auditori d'òpera, semblant al de Sydney, que ha acabat sent el tercer més gran del món.

Calatrava, nascut a la pedania de Benimàmet el 1951, ha acabat sent profeta a la seva terra. Després d'edificar un pont damunt del Túria semblant als que va realitzar per a l'Expo de Sevilla, el reconeixement definitiu li ha arribat amb la seva futurista ciutat de les arts, autèntica icona visual i publicitària de la València moderna, que ha anat acompanyada d'un barri de gratacels en el que havien de ser terrenys per a equipaments públics. Ahir, l'arquitecte va agrair la confiança lloant "el coratge" dels governants a l'hora d'emprendre el projecte, i demà rebrà la més alta distinció que concedeix la Generalitat valenciana.

Ignasi Múñoz
El Periódico