Cerca de notícies

Enquesta

Nou temple a València

7/10/2005 |

 

Demà s'inaugura el Palau de les Arts, una obra de Santiago Calatrava reservada sobretot per a l'òpera. Ha costat 265 milions d'euros i s'ha construït en 7 anys.

València obre demà un imponent coliseu dedicat sobretot a l'òpera, el Palau de les Arts Reina Sofia, que, salvant les distàncies, manté estrets paral·lelismes amb la lloada Sydney Opera House australiana. Per les seves grans dimensions i les innovadores formes dissenyades per l'arquitecte valencià Santiago Calatrava, es convertirà també en el símbol de la ciutat malgrat haver de competir amb alguns dels edificis veïns, fills del mateix pare, que conformen la Ciutat de les Arts i les Ciències, l'Hemisfèric i el Museu de les Ciències Príncep Felip.

La comparació, no obstant, serveix d'excusa als responsables polítics per justificar els retards i el sobrecost. L'òpera australiana, amb cinc sales, va trigar catorze anys a construir-se, mentre que la valenciana, amb quatre, n'ha comptabilitzat set. La primera va multiplicar per deu el seu pressupost inicial, mentre que, de moment, la valenciana l'ha més que quadruplicat: ha passat d'un càlcul inicial de 50 milions als 265 reals, segons l'oposició socialista. Igual que a Sydney, el Palau de les Arts tancarà uns mesos després de la inauguració per acabar les obres del tot. Calatrava es refereix a aquesta darrera fase, que anirà de novembre d'aquest any a l'abril del que ve, com la d'"ajustaments per entonar l'edifici, perquè funcioni bé i sigui un espai d'acollida".

Però a banda de comparacions interessades, la influència del coliseu australià sobre el valencià és ben clara. El cap pensant del gegant casc que avui s'inaugura, l'intendent Helga Schmidt, té l'òpera de Sydney com a màxim referent després d'haver-hi treballat durant uns anys. Entre altres coses, l'austríaca vol que l'òpera de València i els seus voltants siguin, com allà, un lloc d'esplai ciutadà. En aquest sentit, Calatrava diu que el que més l'emociona de l'edifici és "el sentit d'obertura i de passeig que posseeix".

A diferència de l'òpera de Sydney, d'on l'arquitecte va ser despatxat uns anys abans d'acabar, a València a Calatrava, que ara acaba de finalitzar un projecte per a la Zona Zero de Nova York, no paren de fer-li reconeixements. L'endemà de la inauguració, el 9 d'octubre, diada del País Valencià, l'arquitecte rebrà l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana. El govern popular està més que satisfet amb el seu edifici emblemàtic, el darrer de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Els altres, l'Oceanogràfic, que no és obra de Calatrava, l'hemisfèric i el Museu de les Ciències, havien estat planejats pel govern socialista de Joan Lerma. La idea de construir el Palau de les Arts prové de l'època de l'expresident valencià i ara portaveu del PP Eduardo Zaplana, després d'haver renunciat als plans inicials dels socialistes d'aixecar-hi una torre de telecomunicacions.

El resultat ha estat un edifici de 37.000 metres quadrats d'una alçada de més de 70 metres amb quatre auditoris per a espectacles d'òpera, teatre i música. Compta amb plataformes en voladís a diferents altures, amb passejos i vegetació, a les quals s'accedeix mitjançant ascensors panoràmics i escales situades a l'interior de les carcasses metàl·liques que hi ha a ambdós costats de l'edifici. Crida especialment l'atenció el contrast entre l'opacitat d'aquestes carcasses de xapes d'acer i la transparència dels espais envidrats de l'amfiteatre, els foyers de la sala principal i l'Aula Magistral, i el restaurant. A més, està envoltat d'un entorn verd de 87.000 metres quadrats enjardinats i aquàtics, amb passejos circumdants.

La sala principal, amb capacitat per a més de 1.700 assistents, està concebuda com a recinte d'òpera, però és convertible en escenari per a ballet i per a altres arts escèniques.

A l'Aula Magistral, dissenyada per a actuacions de petites formacions musicals, hi cabran 400 persones, davant de les 1.500 que podran accedir a l'Amfiteatre. I a l'edifici destinat a les arts aplicades, adjacent al Palau i amb capacitat per a 400 espectadors, hi ha el Teatre de Cambra i Sala d'Exposicions, on s'ubicarà l'Acadèmia de Perfeccionament.

Helga Schmidt, que va arribar al Palau de les Arts de la mà de l'actual president de la Generalitat, Francisco Camps, quan era conseller de Cultura, sabia no obstant que comptar amb un magnífic contenidor no era garantia de res si el que volia era competir en el circuit internacional d'òpera des d'una ciutat sense cap tradició en aquest gènere. És per això que va contactar amb alguns dels millors directors d'orquestra del món, Lorin Maazel i Zubin Mehta, perquè en fessin promoció. Tots dos han signat un contracte amb el Palau de les Arts de tres anys que els obliga a ser a València almenys tres mesos i unes setmanes. Maazel, a més de la selecció dels músics que integren l'orquestra exnovo, serà el director musical i dirigirà de dues a tres produccions d'òpera. Mehta presidirà el Festival del Mediterrani, que s'obrirà el 2007 amb els dos primers títols de la tetralogia de Wagner L'anell dels Nibelungs, amb escenografia de La Fura dels Baus.

Els contractes d'aquests dos destacats músics, el cost dels quals no s'ha fet públic, han aixecat crítiques d'un ampli sector cultural valencià, especialment del món teatral, perquè consideren que es malbaraten els diners amb grans fastos: la inauguració, que inclou dos concerts demà i demà passat dirigits per Maazel i Enrique Asensio, i un altre el dia 25 de la Filharmònica d'Israel dirigida per Mehta, costarà molt més (3,6 milions d'euros) que programar un any al Palau de la Música de València (2,8 milions).

Ester Pinter
Avui