Cerca de notícies

Enquesta

De Scarlatti a Gardel, en una nit lírica i humida

23/8/2005 |

 

La pluja havia estat magnànima amb el Festival Jardins de Cap Roig, però quan divendres els responsables de Caixa de Girona van fer balanç d'aquesta edició ja van anunciar que el pronòstic meteorològic per dissabte no era gaire esperançador i que molt probablement el concert de cloenda, amb Josep Carreras i la Simfònica del Vallès, es traslladaria al diumenge. I així va ser. Amb el canvi de dia, va haver-hi també un canvi de programa, pels compromisos dels músics de l'orquestra, de manera que finalment Carreras hi va actuar acompanyat només pel seu pianista habitual, l'italià Lorenzo Bavaj, amb el qual comparteix escenaris des del 1989, quan els va presentar Carles Caballé, germà de la soprano i representant de Carreras en aquella època. Al públic de Cap Roig, que en definitiva volia veure i escoltar Carreras, el canvi d'orquestra per pianista no el va afectar gaire, però el president de Caixa de Girona, Arcadi Calzada, va preferir sortir a l'escenari a explicar la situació, demanar disculpes i agrair al tenor la bona predisposició. Cal recordar que l'any passat Carreras també va haver d'ajornar un dia la seva actuació a Cap Roig, en aquella ocasió patint la humitat ambiental en companyia de Lluís Llach.

Carreras va dedicar la primera part a cançons de diversos compositors italians, com ara Mario Pasquale Costa, Alessandro Scarlatti, Francesco Paolo Tosti i Giacomo Puccini. L'estratègia, una mica desconcertant per als que no hi estaven acostumats, era sempre la mateixa: el tenor presentava dues o tres cançons, les interpretava, i tot seguit marxava de l'escenari amb el pianista, i hi retornava al cap d'un parell de minuts i repetia el cerimonial. No van trigar a caure les primeres gotes, de les quals els assistents es van protegir amb els emergency ponchos -grans bosses de plàstic, grogues i blaves- que els havia lliurat la previsora organització.

La segona part va ser més eclèctica: va començar amb L'oreneta, d'Enric Morera, i va continuar amb Alfonsina y el mar, de l'argentí Ariel Ramírez, i l'Andaluza d'Enric Granados. Va tornar a l'Argentina amb Carlos Gardel (Lejana tierra mía) i d'allà a Mèxic amb Tata Nacho (Íntima), abans de dedicar una peça a Jaume Aragall -«Fa molts anys que l'admiro i l'estimo»-, que era entre el públic i que més tard va sortir a l'escenari a lliurar-li un ram de flors. Ha haver-hi quatre bisos -entre ells, un celebrat Rosor-, bravos, sorollosos aplaudiments amb les mans i amb els peus, més rams de flors i un emotiu final amb Un núvol blanc. En resum, una gran nit i un bon final per al Festival Jardins de Cap Roig 2005.

Xavier Castillón
El Punt