Cerca de notícies

Enquesta

La sarsuela escalfa l'ambient a Savonlinna

5/8/2005 |

 

El segon programa del Gran Teatre del Liceu al festival finlandès presenta també una versió en concert de 'Goyescas'.

Dimecres el Liceu presentava un segon programa al Festival de Savonlinna amb el títol de 'Nit espanyola' i dues parts ben diferenciades.

Es tractava de l'òpera Goyescas d'Enric Granados en la versió alleugerida d'Albert Guinovart i un popurri de números de sarsuela puntuat pels inevitables intermedi de La boda de Luis Alonso de Jiménez i preludi de La revoltosa de Chapí.

El públic de Savonlinna el formen persones que fan molts quilòmetres per assistir-hi, procedents de la mateixa Finlàndia però també de Rússia, les repúbliques bàltiques i els veïns països escandinaus. És evident que el reclam el posava la sarsuela: oferir Goyescas era un complement valent, en tractar-se d'una música ultrarefinada basada en un text que perd tota la gràcia en ser traduït i prescindir de l'acció dramàtica. S'ha d'observar que el Liceu ja la va presentar en la seva anterior sortida internacional, a La Fenice de Venècia.

Qui coneixia l'obra hi va trobar una minva respecte al nivell assolit el vespre anterior amb L'elisir d'amore, que el Liceu té apamat després de vint representacions. Goyescas és una obra complexa, amb una part coral difícil i que, cal admetre-ho, decau cap al final, quan deriva cap a una música menys espontània que contrasta amb el retrat inicial de l'ambient del Prado. Algun assaig més hauria possibilitat més fermesa i una direcció que anés més enllà d'una lectura correcta, però convencional, a càrrec de Josep Caballé-Domènech. En el bloc dedicat a la sarsuela l'idioma va ser un altre, amb una orquestra llançada i amb alguns decibels sobrers que obligaven els cantants a escarrassar-se en la immensitat del pati del castell.

Els solistes van ser el mateixos a les dues parts: l'excel·lent soprano Ana Ibarra, el tenor Vicente Ombuena, el baríton Àngel Òdena i la mezzo argentina Cecília Díaz. Els triomfadors, Ibarra, que s'enduia la part del lleó amb cinc intervencions solistes, i Òdena, que va demostrar un estil i un tremp vocal que van ser molt apreciats. Però l'ovació més tancada se la va endur un membre del cor del Liceu, la veterana Maribel Rodríguez, amb el seu formidable acompanyament de castanyoles a la jota de La Dolores. Quan es van repartir els rams al final de la vetllada i l'organització va tenir la delicadesa d'oferir-n'hi un, un aplaudímetre hauria registrat el màxim nivell sentit en tot el festival, segons una persona de l'equip. El mèrit era de la inesperada intervenció i d'una música que anava escalfant el públic, amb un del punts àlgids en la sardana de Cançó d'amor i de guerra de Martínez Valls, juntament amb el Coro de románticos de Doña Francisquita de Vives. Únic punt discutible en una nit d'èxit liceista: el Coro de la amistad de Los Gavilanes, que va tancar el concert amb una nota de poc exigent vulgaritat.

Xavier Casanoves Danés
Avui