El Liceu viatja a Finlàndia
1/8/2005 |
El teatre català porta al Festival de Savonlinna el muntatge de 'L'elisir d'amore', i una versió en concert de 'Goyescas'.
El Gran Teatre del Liceu surt d'excursió. Tot just acabada la temporada regular, el coliseu visita el Festival de Savonlinna amb una òpera escenificada i un concert.
La visita del Liceu a Finlàndia arrenca demà amb la primera de les tres funcions (la resta seran els dies 4 i 6 d'agost) de L'elisir d'amore, l'òpera de Donizetti ja presentada aquesta temporada al teatre de les Rambles en el muntatge de Mario Gas. Mariola Cantarero, Raúl Giménez (substitut de darrera hora del previst Giuseppe Filianoti), Víctor Torres, Paolo Rumetz i Cristina Obregón en seran els protagonistes, tots sota la batuta de Daniele Callegari.
La segona proposta del Liceu a Savonlinna és la titulada Spanish Concert Night, que tindrà lloc els dies 3 i 5 d'agost. L'orquestra i el cor del Liceu oferiran, amb la direcció de Josep Caballé-Doménech, una primera part integrada per l'òpera Goyescas, de Granados en versió concertant. Ana Ibarra, Vicente Ombuena, Àngel Òdena i Cecilia Díaz seran les veus d'aquesta adaptació a l'escena lírica que Granados va fer de la seva suite per a piano.
Ibarra, Ombuena i Òdena reapareixeran en la segona part del concert, que, sota el títol de The best of zarzuelas, estarà integrada per fragments de La tabernera del puerto, La boda de Luis Alonso, El niño judío, Luisa Fernanda, La del manojo de rosas, La revoltosa, La verbena de la Paloma, El dúo de la Africana, Las hijas del Zebedeo i Los gavilanes.
Aquestes actuacions del Gran Teatre del Liceu s'emmarquen en la política engegada pel certamen finlandès el 1987 de convidar cada any una companyia estrangera que complementa la programació pròpia del festival. En el passat teatres com el Mariinski de Sant Petersburg, l'Òpera de Los Angeles o el Covent Garden de Londres han actuat a Savonlinna. L'any vinent serà el Teatro Comunale de Bolonya l'entitat convidada. Però també el festival ha viatjat arreu, com la visita que va fer el 1997 a Peralada amb el seu muntatge de L'holandès errant de Wagner.
Un festival amb pedigrí
La presència del Liceu s'emmarca en una anomenada Spanish Week a Savonlinna. Les activitats inclouen un seminari sobre Catalunya, un exemple de l'Europa de les regions, d'altres sobre la música escènica espanyola, el flamenc i les seves arrels, El nord reflectit en la literatura de viatges espanyola i, com no, donat l'aniversari d'enguany, El Quixot de Cervantes arran dels 400 anys de la seva publicació. No faltaran tampoc tastos de vins i projeccions cinematogràfiques, amb Vengo de Tony Gatlif i l'oscaritzada Mar adentro d'Alejandro Amenábar en cartellera.
Els primers passos del certamen es van donar a començaments del segle XX, quan Finlàndia encara estava sota la dominació de l'imperi rus. Una de les grans figures de l'òpera finlandesa, la soprano Aino Ackté, va assistir el 1907 a una reunió de caràcter nacionalista al castell d'Olavinlinna, una fortalesa medieval construïda el 1475 com a defensa contra els suecs i edificada al bell mig d'un llac. Ackté va copsar el potencial de l'indret per a representacions operístiques i com a escenari de l'emergent música finlandesa. El primer festival va tenir lloc el 1912, amb Aino Ackté al capdavant, i l'òpera finlandesa hi va tenir un paper destacat, centrant quatre de les cinc edicions que la soprano va organitzar.
La Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa, la guerra civil a Finlàndia i les dificultats econòmiques del país van dur a la desaparició del festival. El certamen, tanmateix, va renéixer el 1967, amb la representació de Fidelio de Beethoven en el pati del castell d'Olavinlinna. Va ser el punt de partida d'una segona etapa que continua fins avui.
De la setmana inicial de durada que tenia, el certamen ha passat a un mes de programació que atreu uns 60.000 espectadors cada temporada, amb l'escenari d'Olavinlinna (d'unes 2.250 places) com a centre de l'activitat. Com va fer Aino Ackté en el seu moment, altres cantants finlandesos de renom han dirigit artísticament el festival, del qual destaca el desaparegut baix Martti Talvela.
Als darrers anys, Finlàndia s'ha convertit, a més, en un dels principals focus de creació de noves òperes, amb figures com Rautavaara o Sallinen, un fenomen en què Savonlinna ha jugat el seu paper, amb sis estrenes mundials des del 1975.
Avui