Cerca de notícies

Enquesta

Joventut i experiència al Festival Brudieu

29/7/2005 |

 

Els membres del Quartet Arccus van impartir dimecres una veritable lliçó de música de cambra en un concert antològic.

Els claustres de la catedral de la Seu s'han convertit els darrers anys en un dels espais emblemàtics del Festival Joan Brudieu. És un indret molt propici per a les nits d'estiu i transporta l'audiència fins al clima de recolliment de la vida monàstica medieval.

Però si a les excel.lències d'aquest lloc característic de la ciutat hi sumem la presència d'un conjunt de la vàlua artística del Quartet Arccus, la vetllada pot esdevenir irrepetible. I és que la formació, guanyadora de la darrera edició del Premi Paper de Música de Capellades --destinat a la promoció dels joves valors musicals--, va donar una lliçó magistral de l'art de la música de cambra.

El programa, centrat en la música per a quartet de corda del classicisme vienès, va començar amb el Divertiment núm. 1 K. 136 de Mozart, en tres moviments, que va ser objecte d'una lectura de gran força expressiva. Va seguir-lo el Quartet de corda op. 74 núm. 3 de qui és considerat el creador del gènere, Franz J. Haydn. Novament, els membres del Quartet Arccus van donar mostres d'una total compenetració en la interpretació d'una obra característica del període clàssic.

Si durant la primera meitat del recital el conjunt va centrar-se en les dues primeres generacions de l'escola clàssica, la segona part estava centrada en el principal representant de la tercera i precursor indiscutible de la música romàntica, Ludwig Van Beethoven. El compositor, que va experimentar amb tots els gèneres instrumentals, va portar també el quartet de corda fins als límits expressius que els criteris de l'època imposaven, com pot constatar-se a les cinc darreres obres escrites per a la formació. Malgrat això, el Quartet Arccus va optar per oferir una obra del primer període creatiu de Beethoven, molt en la línia dels compositors protagonistes de la primera part del concert. El Quartet de corda op. 18 núm. 2 de Beethoven segueix, efectivament, les petjades dels mestres Haydn i Mozart, tot i que el compositor ja hi deixa mostres de la seva empremta personal en l'ús de determinats recursos.

El Quartet Arccus va mostrar durant tot el concert una maduresa interpretativa sense precedents, malgrat la joventut dels integrants. Les obres van adquirir un so molt ben treballat, propi d'un quartet amb més experiència. El resultat va ser un dels millors concerts que ha acollit el festival les darreres edicions.

Jordi Salazar
El Periòdic d'Andorra