Cerca de notícies

Enquesta

Alain Planès: 'Tocar les sonates de Schubert és com pujar a l'Himàlaia'

6/5/2003 |

 

El pianista francès actua a la Schubertíada i enregistra el cicle integral del compositor austríac.

Fent honor al nom del certamen que l'acull, Alain Planès interpreta aquest vespre tres partitures de Schubert a l'auditori Winterthur de L'Illa Diagonal (21 h), dins del marc de la Schubertíada.

P lanès no és un nouvingut a l'univers pianístic de Schubert, ja que està en ple procés de gravació de totes les sonates del compositor austríac per al segell Harmonia Mundi, un corpus que defineix com "fer l'Himàlaia". "Les sonates són com una monografia sobre Schubert. Les primeres encara són molt clàssiques, seguint el model de Haydn i Mozart, però és interessant veure l'evolució en les sonates centrals, amb la influència de Beethoven. En les darreres sonates, ja estem en la culminació de la forma schubertiana, tot i els problemes de longitud".


Despertar al paradís
De fet, parlar de les "divines longituds" schubertianes és ja un lloc comú, però Planès recorda que "hi ha esbossos de les sonates en Si bemoll major i La major que mostren la batalla de Schubert davant aquesta gran forma. Tot i que en va tallar alguns compassos, continuen sent obres molt llargues". Sempre queda la resposta que va donar "Stravinsky quan li van preguntar si no s'adormia quan escoltava les sonates de Schubert. Va contestar que no li importava, perquè es despertava al paradís", recorda Planès.
El programa d'aquest vespre està integrat per les sonates D537 -"la primera editada al seu temps"-, D625 i D850, una de les més conegudes del cicle, una partitura impetuosa tot i que "al temps lent s'hi barregen violència, melangia i felicitat. Els moments de felicitat en la música de Schubert sempre tenen una mica de melangia amagada, com en Mozart, potser és la sensibilitat típicament vienesa. En canvi, en Beethoven, l'alegria sempre és més franca".
Beethoven era el gran gegant de la música en els temps que va viure Schubert (de fet, aquest va morir un any després), però els seus universos no són idèntics. "La música de Schubert toca coses íntimes, mentre que Beethoven vol atansar l'universal. Schubert, a més, era extremament tímid, gairebé autista, en comparació amb Beethoven". Per Planès, la gran influència en les sonates de l'autor de La bella molinera és Haydn, de qui està també enregistrant una sèrie, en aquest cas no integral, de les seves sonates per a piano. Però el músic francès estableix una altra connexió amb Chopin. "Segurament aquest no coneixia gaire la música de Schubert, però hi ha una gran relació en la forma amb què tots dos escriuen, amb un cantabile gairebé operístic, com es pot veure en la Sonata D625".


Amb 'fortepiano'
Col·laborador assidu d'intèrprets com Lluís Claret, Janos Starker i Michel Portal, Alain Planès també mostra el seu interès per les interpretacions amb criteris històrics. "M'agrada molt el fortepiano, i el meu pròxim projecte és un disc de sonates de Scarlatti amb aquest instrument". L'ús d'un fortepiano implica "un discurs musical totalment canviat, la ressonància és més curta i això porta a uns adagios no tan lents. A més, hi ha una major claredat, un equilibri entre el greu, el centre i l'agut i una proporció sonora més ajustada".
Un exemple més que aquest pianista que va formar part de l'Ensemble Intercontemporain al moment de la seva creació a les ordres de Pierre Boulez defuig conscientment l'encasellament. "No ens hem de fiar dels especialistes", afirma, alhora que expressa el seu deute amb Rudolf Serkin, un dels grans pianistes del segle amb qui va treballar al festival de Marlboro i de qui enguany es commemora el centenari del naixement. "És el meu model de músic, un home extraordinari pel seu tracte, per la seva cultura, pel seu humanisme, i també per la seva honradesa musical". Curiosament, els estudis de Planès als Estats Units li van servir per entrar en contacte amb la tradició europea, via mestres com Menahem Pressler i Janos Starker. "Va ser una obertura que em va permetre sortir de l'escola francesa".

Xavier Cester
Avui