Cerca de notícies

Enquesta

L'altre Wolfgang Amadeus Mozart

5/5/2003 |

 

L'escriptor austríac Ludwig Laher analitza a 'Ser hijo de Mozart' els problemes que comporta ser fill d'un geni de la música.

L'ombra del pare és allargada. Així ho devia sentir Franz Xaver Mozart (1791-1844), fill de l'autor de 'Don Giovanni'. Ludwig Laher ha recreat la seva vida en un estudi que barreja realitat i ficció.

L' ombra, en aquest cas, també va ser la de la mare, Constanze Weber, tan obsessionada a tenir un Wolfgang Amadeus bis que va rebatejar el seu fill amb el nom del pare. Aquest és un dels elements que l'escriptor austríac Ludwig Laher estudia en Ser hijo de Mozart (Littera).
Com comenta Laher, Franz Xaver, "a més de ser fill d'un geni, també era compositor, amb la qual cosa havia de competir en el mateix terreny" que el seu pare, a qui, malgrat tot, amb prou feines va conèixer (Mozart va morir quan el seu fill petit tenia mesos). A aquest panorama cal afegir-hi el paper de Constanze, "que volia una reencarnació del seu marit. Fins als 16 o 17 anys, Franz Xaver va ser obedient als desitjos de la seva mare, i va escriure algunes peces excel·lents, però no tenia independència". Per això, quan va poder, va fugir a una regió al límit de l'imperi austríac, a Galitzia, prop de Polònia, "lluny dels grans centres musicals".


Geni i talent
Aquest retir geogràfic no va impedir que Franz Xaver intentés desenvolupar una carrera més activa, "amb una gran gira europea com a pianista i compositor. Va ser un èxit, però sempre l'estaven comparant amb el seu pare", afegeix Laher, que ha bastit un llibre a mig camí entre l'assaig biogràfic i la novel·la. "Invento una possible realitat a partir del que va succeir".
Paguen la pena les composicions de W.A./F.X. Mozart? Un dels seus mestres de música reconeixia el seu talent, però li aconsellava "que al ser el fill de Mozart, més valia que es dediqués a l'agricultura". Laher ha buscat els autògrafs d'unes partitures que rarament l'aficionat pot trobar a les sales de concert. "Moltes de les seves peces s'aguanten per si mateixes. Es noten les arrels del seu pare, però no el copia".
En el fons, un dels eixos del llibre és la distància que hi ha entre el geni i el talent. Com explica Laher, "quan veus les obres de Picasso o de Mozart, veus els fruits d'uns addictes al treball, amb una creativitat immensa. El fill de Mozart tenia talent, però no la urgència interior per compondre cada dia. Mirant la seva lletra es comprova que la seva estructura mental era una altra. La seva mare en deia mandra". Un cop més, és l'ombra de la mare el que ofega la vida del fill. Com recorda l'escriptor, quan després de molts anys de separació Franz Xaver es retroba a Copenhaguen amb Constanze Weber, "ell anota al seu diari que per fi es porta com una mare de veritat".

Xavier Cester
Avui