Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu rep 10,5 milions extres per tapar el dèficit

21/6/2005 |

 

L'augment del nombre de funcions i la disminució en l'apartat de mecenatge creen un forat en els comptes del teatre.

Les administracions públiques han decidit eixugar el dèficit de 10,5 milions d'euros que ha generat el Gran Teatre del Liceu en els últims tres anys amb una aportació extraordinària.

La directora general del Liceu, Rosa Cullell, va informar ahir oficialment els membres de la Comissió Executiva del Patronat del Liceu del dèficit que ha generat la institució cultural des de l'any 2003 i que, sumat al que preveu fins al 2006, arriba a un total de 10,5 milions d'euros. Les administracions públiques, per la seva banda, es van comprometre a eixugar aquest fort dèficit amb aportacions extraordinàries per tal que la temporada 2006-2007 s'aconsegueixi l'equilibri pressupostari "que ens permetria arribar al final del contracte programa", aprovat fins al 2009, segons va dir ahir a la premsa la consellera de Cultura, Caterina Mieras.

Les institucions consorciades -ministeri de Cultura, Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i Diputació de Barcelona- van acordar que cadascuna farà les seves aportacions en funció del percentatge estipulat l'any en què es va produir el dèficit.

La pregunta, però, és: com, en tres anys, es pot arribar a generar un forat així? "El model del Liceu és un èxit. Ha augmentat el públic, les produccions són un gran èxit i l'ocupació arriba al 95%, i aquest gran èxit ha desequilibrat el pressupost. Això que sembla una incongruència ho justificava la consellera recordant que "l'òpera mai es paga amb el cost de les entrades".

El mecenatge
Amb tot, els números canten i Cullell va haver d'admetre que hi ha hagut menys ingressos dels previstos en els pressupostos, previsió que va fer l'anterior director general, Josep Caminal, i que les institucions van aprovar. Així, Cullell va explicar que la temporada 2003-2004 s'havien previst 8 milions d'ingressos per mecenatge, quan en realitat se'n van ingressar sis. Això, sumat al fet que els costos artístics van pujar a dos milions més del que es preveia, dóna un dèficit en un any de quatre milions d'euros. Pel que fa a la temporada actual (2004-2005), Cullell preveu un desequilibri de 3,7 milions, dels quals 1,5 milions també són ingressos pressupostats i no ingressats provinents del mecenatge privat. I el mateix per a la temporada vinent, 2005-2006, en què preveu un dèficit de 2,8 milions d'euros.

Cullell té clar que perquè la situació no es repeteixi en el tema del mecenatge "no es poden fer miracles", però va avançar que hi ha altres vies per augmentar els ingressos de la institució: explotació de sales, augment de visites i un canvi en la manera d'enfocar el mecenatge privat que no va concretar.

El que sí que va deixar clar, avalada per la consellera, és que el Liceu no disminuirà la seva activitat. "Estem tranquils i seguirem amb la política que hem tingut fins ara per seguir amb l'altíssim nivell aconseguit", assegurava Mieras. "El model és exitós, per això apostem per la continuïtat, però caldrà fer ajustos de gestió", avançava Cullell. Així, de cara al 2007, la directora general es proposa no reduir el nombre de funcions -amb un màxim de 136 funcions l'any a la sala gran- i aconseguir que "qualsevol projecte fora de l'activitat principal tingui dèficit zero i s'autofinanci". Un altre aspecte a tenir en compte és l'augment de plantilla de què s'havia parlat. "Hem establert un màxim de 440 treballadors, però primer cal veure quines són les necessitats reals", explicava Cullell. I és que la plantilla és, després de les produccions d'òpera, la segona partida més important del Liceu.

La consellera de Cultura va justificar aquest dèficit dient que aquesta era la primera auditoria que es feia al Liceu. "Amb el nou organigrama elaborat pel departament de Cultura, els grans equipaments culturals passaran un control que fins al moment no existia", va avançar; i va justificar el dèficit dient que "els grans equipaments culturals, quan comencen, han d'anar al màxim i quan ja funcionen amb normalitat és quan s'ha d'apostar per la sostenibilitat".

Així, Mieras va mostrar la "tranquil·litat" de les administracions davant del dèficit "ara controlat" i va recolzar en nom de les quatre institucions consorciades el projecte de viabilitat presentat per la directora general, tot just nomenada el febrer d'enguany.

Marta Porter
Avui