Cerca de notícies

Enquesta

Peralada rescata una sarsuela en què s'insinuava la llibertat l'any 1945

21/6/2005 |

 

«La eterna canción», de Sorozábal, es va versionar l'estiu passat a Madrid.

Pablo Sorozábal va ser dels pocs artistes republicans que es van quedar a l'Estat espanyol durant el franquisme. A La eterna canción , una peça que es reposarà al Festival Castell de Peralada (7 d'agost), s'insinuen espais de llibertat en ple franquisme.

La eterna canción parla, a partir d'un sainet líric d'humor blanc, dels espais de llibertat que es buscaven en el Madrid del 1945, any en què es va estrenar. Ángel Facio ha revisat el text: «Ha fet una neteja del costumisme massa anecdòtic», matisa el director escènic Ignacio García. Davant d'una història simple d'amors i desamors d'artistes es presenta la música com «una eina de llibertat que no es pot controlar en aquell Madrid franquista». Els joves, a més, proven de cantar a les terrasses, on hi ha «una quota de llibertat més gran que al carrer». Mario Gas, director del Teatro Español des de fa poc més d'un any i que ha impulsat la renovació de la cartellera sarsuelística, comenta que Manuel Vázquez Montalbán va fer aquesta mateixa consideració a la novel·la El pianista. També Antonio Buero Vallejo situava la falta de llibertat i la repressió estatal en una comunitat de veïns a Història de una escalera.

Pablo Sorozábal va haver d'estrenar sarsueles com La eterna canción a Barcelona, abans de programar-les a Madrid. Manuel Gas, pare del director de l'Español i del director musical d'aquesta producció, va protagonitzar aquestes peces a la Ciutat Comtal. Per García no és casual la rèplica final del cor: «Con el tiempo se puede gozar/ de un nuevo sol de amanecer/ y soñar una dicha mayor/ y reirse de aquél gran dolor...»

Menyspreu juvenil
El jove director Ignacio García debuta a la sarsuela amb aquesta peça. Reconeix que, entre la joventut, hi ha «un profund menyspreu» pel gènere. García advoca pel dret a estudiar-les musicalment i per refer els llibrets. Aquesta defensa coincideix amb la lectura de Gas. El director barceloní prepara altres títols desconeguts de Sorozábal per enriquir la programació del teatre municipal. El mateix García repetirà direcció amb Black el payaso (1942). Gas també es compromet a estrenar, el 2007, Juan José, una òpera amb llibret del mateix Sorozábal que es va intentar estrenar a la Zarzuela el 1979 però que el mateix autor va aturar perquè considerava que se'l menystenia.

Jordi Bordes
El Punt