Cerca de notícies

Enquesta

Experiments i aglomeracions en la primera jornada del Sónar

17/6/2005 |

 

L'OBC va entaular insòlits diàlegs amb Richie Hawtin, DJ Rupture i Doseone.

La jornada inaugural del Sónar 2005 va viure ahir les primeres actuacions i experiments al Centre de Cultura Contemporània (CCCB) entre aglomeracions i cues. Com cada any, sí, i com era de preveure, ja que les entrades estaven esgotades. La novetat, si de cas, és que tot va passar molt aviat. A les cinc de la tarda, mitja hora abans de començar l'actuació de Matthew Herbert, ja no hi cabia ningú al vestíbul del CCCB. Era el concert més esperat de les jornades gastronomicomusicals i aviat hi va haver, també, empentes i intents desesperats per colar-s'hi.

El de Herbert no va ser l'únic concert amb sabors. Hores després, la Vegetable Orquestra presentava les seves fresques composicions percudint carbasses i albergínies, trepanant naps i empeltant flautes en pebrots i pastanagues. Un simpàtic experiment que va vorejar el deliri amb la versió de Radioactivity, de Kraftwerk. El seu Rabanoactivity va conquistar el cor nostàlgic del públic electrònic mentre Goodiepal, un danès amb aspecte de llenyataire amish, iniciava la seva actuació xiulant, fent sonar una petita capsa de música i disposant amb compte a la taula les seves joguines. Un deliciós i revelador oasi de calma i subtilesa en un festival on tot són presses i actuacions simultànies.
I és que a la mateixa hora, el jove Khonnor, protegit per una màscara animal, desconstruïa la seva precoç fama amb un concert d'electrònica a la contra. I, també llavors, l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) entaulava el primer diàleg amb Richie Hawtin, DJ Rupture i Doseone a l'Auditori. Els músics electrònics des de la seva taula de mescles i els de l'OBC, amb la mirada fixada al faristol, van explorar terrenys sonors refrescants davant d'un públic expectant.

TECHNO A L'AUDITORI
DJ Rupture va trencar el gel amb scratchs i sons inclassificables que van alternar amb una partitura d'Anton Webern i el trobador urbà Doseone, abillat amb jaqué i mitja ala d'àngel, va posar paraules a la música amb un discurs sobre la sort. Tots dos van animar el personal però no van entusiasmar tant com Richie Hawtin, que va contagiar el personal amb el seu techno hipnòtic. A la segona part, després del descans, la música de Takemitsu, Bartók, Debussy i Mussorgski es va fusionar amb imatges que convidaven a viure l'experiència sonora des d'un nou angle. Alguns no ho van aguantar i ho van aprofitar per abandonar la sala, però la majoria va quedar entusiasmada.

I és que aquest Sónar aporta un immens valor afegit des del terreny visual. A la mostra SonarMática, concebuda com una panoràmica del paisatgisme del segle XXI, conviuen ferotges crítiques a la violació de la intimitat per part de les càmeres de seguretat amb inquietants visions de fàbriques abandonades. Les noves tecnologies permeten retratar l'evolució d'un bosc al llarg d'un any o la bucòlica destrucció d'una ciutat futurista. Fins i tot recórrer paisatges en 360 graus i no tancats pel tradicional marc rectangular. I les obres de Michelle Teran i Jonathan Harris són tant o més enginyoses i desafiadores que tot el que s'ha sentit en aquesta jornada inaugural.

Aquesta escena no formava part de SonarMática, però era una performance en si mateixa. Un japonès fotografia furtivament una anglesa vomitant a la galleda d'una treballadora de la neteja. L'anglesa somriu a la càmera i continua, mentre els danesos Efterklang exposen les seves inquietants i agradables simfonies romàntiques a l'escenari. Sí, al Sónar hi arriba gent de nacionalitats i aficions molt diverses. Només aquí poden coincidir, va passar ahir, el Neng de Buenafuente i El Dioni.

N. Cruz / M. Cervera
El Periódico