Cerca de notícies

Enquesta

L'electrònica balla amb Webern

16/6/2005 |

 

L'OBC obre la 12a edició del Sónar sota la direcció de Pedro Alcalde i amb la presència de DJ/rupture, Doseone i Richie Hawtin

Anton Webern és el veritable llindar de la música contemporània, el gran compositor del silenci"

Un ball per a dos cossos sonors". Així definia DJ/rupture la seva participació en el concert inaugural del Sónar. Per segon any consecutiu, el Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia de Barcelona obre les seves portes col·laborant amb l'OBC.

Ni sopranos, ni pianistes, ni violinistes. En doble sessió, avui i demà a les 21 h a l'Auditori, l'orquestra tindrà tres solistes ben diferents als de la seva temporada regular: DJ/rupture, Doseone i Richie Hawtin. A diferència, però, de l'experiència de l'any passat, el programa estarà dividit en dues parts, la primera amb la participació de músics electrònics interactuant amb l'OBC, la segona amb dos artistes visuals posant imatges a diverses peces clàssiques.

Com comentava Enric Palau, un dels responsables del Sónar, en aquest cas s'han buscat obres que "permetessin una intervenció més fàcil i fluida. L'any passat, el programa era dens i feia més difícil la intervenció dels artistes convidats". La resposta té nom i cognom: Anton Webern, un dels referents de la Segona Escola de Viena, en concret fragments dels opus 5 i 6. Aquesta ha estat la tria de DJ/rupture i Doseone després d'escoltar els suggeriments del Sónar. Amb el tercer participant del concert, Richie Hawtin, el procés serà invers: el músic canadenc interpretarà dues peces seves amb un embolcall orquestral compost per Sergio Caballero i Pedro Alcalde, que, a més, serà l'encarregat de dirigir l'OBC.

El cantant Doseone oferirà un poema propi, Luck and Fear, escrit arran de l'accident que va deixar paralitzat un dels membres de la seva banda, Subtle. Doseone va remarcar que les dues peces de Webern complementen el sentit del poema, en una performance en què també comptarà amb alguns elements escènics, com un gran os de la sort amb una espina dorsal enganxada. Per la seva part, DJ/rupture vol reflectir una mica la vida de Webern, "el fill del qual va morir a mans dels feixistes, i ell mateix va ser mort per accident per un soldat nord-americà".

Pedro Alcalde, a més de ressaltar la diversitat de les intervencions dels artistes convidats, va recordar que "Pierre Boulez diu que Webern és el veritable llindar de la música contemporània, de la nova concepció del so". "És el gran compositor del silenci, deixa molts espais" perquè els altres músics del programa hi diguin la seva. DJ/rupture afegeix que la seva participació parteix de la idea que l'obra de Webern sembli "com incompleta si jo no hi toqués".

La segona part del concert, amb obres de Takemitsu, Bartók, Debussy i Mussorgski, està centrada en el paisatgisme, contraposant la música descriptiva d'aquests autors amb "els paisatges del segle XXI", en paraules de Palau, creats per Dietmar Offenhuber i Rachel Reupke, dos dels artistes presents en l'exposició Randonée, al SonarMàtica. Per la seva banda, Richie Hawtin destacava la possibilitat d'atreure un nou públic als concerts simfònics. "Visc a Berlín i vaig sovint als concerts de la Filharmònica. M'entristeix veure com la gent al meu voltant és més gran que jo. Cal obrir nous camins per renovar el públic".

Xavier Cester
Avui