Cerca de notícies

Enquesta

La Simfònica del Vallès obté més finançament de la Generalitat

12/6/2005 |

 

L'orquestra firma un conveni per tres anys amb l'ICIC, però perd com a director Edmon Colomer.

Té temporada regular a Sabadell i Barcelona, és un dels eixos d'Òpera a Catalunya i actua arreu del país. La Simfònica del Vallès es considera la veritable Simfònica de Catalunya i vol que se la reconegui com a tal. També econòmicament.

No és cap secret que la frenètica activitat de l'OSV va acompanyada d'una precària situació econòmica. Només cal observar els gràfics adjunts per veure la desproporció de recursos entre les diferents orquestres de l'Estat i, el que és més important, les diferències salarials entre els seus integrants. Per fi, la formació vallesana pot adquirir més estabilitat gràcies al conveni que està a punt de signar amb la Generalitat a través de l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC).

Amb una durada de tres anys, l'acord suposa una injecció important de diners per a l'orquestra, que passarà de rebre 400.000 euros el 2004, a 550.000 el 2005, 600.000 el 2006 i 700.000 el 2007. Amb aquest conveni culmina un procés de negociació ja encetat amb l'anterior executiu de CiU. Albert Bardolet, president de l'OSV, no amaga la seva satisfacció, sobretot tenint en compte que l'OSV rep moltes menys subvencions que altres conjunts de l'Estat: davant el més de 80 per cent de la Nacional d'Espanya, més d'un 90 de l'Orquestra de la RTVE o gairebé 60 de l'OBC, la del Vallès amb prou feines arriba al 20 per cent del pressupost cobert amb diners públics.

Més finançament, doncs. Suficient? Bardolet creu que no. "Nosaltres vam presentar un projecte d'orquestra, ser la Simfònica de Catalunya, perquè creiem que ho som. Som la tercera orquestra professional del país, després de la del Liceu i l'OBC, i voldríem que se'ns reconegués l'abast públic de la nostra activitat". Bardolet recorda que "durant 20 anys hem donat cobertura simfònica al país, reinvertint els minsos diners públics que rebíem. En termes relatius, som l'orquestra de l'Estat capaç de generar més recursos propis, un 80 per cent del nostre pressupost".

En definitiva, l'OSV no renuncia a reivindicar "un model d'orquestra concertada, ser un servei públic concertat per dinamitzar el sector a nivell artístic, difonent la música simfònica arreu del país, i laboral. No cal oblidar que som en molts casos el primer lloc de treball dels músics que surten de l'Esmuc o de la JONC". Sense dir res de millora de sous i ampliació de plantilla.

Com tot en la vida, el projecte costa diners: "Vam sol·licitar a l'ICIC 1.800.000 euros, però més de la meitat del pressupost que teníem previst continuava sortint dels recursos propis. Volíem ser més competitius amb l'OBC, que té un pressupost de 7,2 milions d'euros. En total, nosaltres parlàvem de 3,6 milions".

L'ICIC va considerar aquest pla "inassumible". Tot i el daltabaix que podia suposar, els responsables de l'orquestra van decidir signar el conveni que els oferien tot considerant que "era un primer pas" i amb el plus que "tant la Generalitat com l'Ajuntament de Sabadell entren a formar part de la Fundació OSV. Això reflecteix que accepten la nostra visió com a entitat pública".

Malgrat tot, Bardolet ho té clar: "No renunciem al projecte de la Simfònica de Catalunya, però hem d'alentir el procés. Continuem sent una orquestra en precari, amb dificultats logístiques, sense poder apujar les nòmines i amb caixets limitats". A més, reclama "posar ordre al mapa orquestral de Catalunya".

Xavier Cester
Avui