Cerca de notícies

Enquesta

Gheorghiu: "M'agradaria dirigir òpera, però em falta temps"

3/6/2005 |

 

La diva romanesa canta al Liceu dues funcions de 'L'elisir d'amore'.

Angela Gheorghiu, diva dins i fora de l'escenari i famosa tant per la seva veu com pels seus sonats atreviments, estrena demà la seva primera òpera al Liceu. Farà dues úniques (i últimes) funcions de L'elisir d'amore, de Donizetti, producció del Gran Teatre.
La soprano romanesa no la interpretava feia temps per ser l'última peça que va gravar en DVD amb la seva germana petita, morta poc després, als 28 anys. "Ja han passat 10 anys i vull cantar-la perquè aquesta és una òpera divertida, en la qual per un cop no em moro o em maten", va comentar ahir Gheorghiu. A l'escena l'acompanyaran Giuseppe Filianoti (Nemorino), Paolo Rumetz (Dulcamara) i Christopher Schaldenbrand (Belcore), entre altres.
Gheorghiu, que va conquistar els liceistes amb el seu primer recital la temporada passada, desperta tanta passió entre els operaddictes com temor entre els directors. Cansada d'enfrontar-s'hi, la soprano confessa: "M'agradaria dirigir òpera, però em falta temps. És una cosa que no descarto i potser algun dia dirigiré una òpera. Sobren les produccions que busquen l'escàndol i falten muntatges amb idees", afirma en un anglès amb accent llatí, esquitxat de paraules franceses i italianes.

Artista internacional casada amb el tenor francès Roberto Alagna, Gheorghiu és una rara avis de gran bellesa i forta personalitat a la qual li agraden els rols com el de Carmen, que va interpretar a Peralada el 1999 a les ordres de Calixto Bieito. "Moltes dones somien amb ser Carmen, tot passió i llibertat". Ella farà aquest paper al Met d'aquí a tres anys, després de fracassar una superproducció en escenaris naturals de Sevilla.

En un món en què la gent prefereix adherir-se al que és políticament correcte, ella presumeix de no callar res i de ser fidel a si mateixa. "Sempre dic el que penso. Tant de bo hi hagués més gent com jo en l'òpera. Però a molts cantants els falta personalitat, no s'atreveixen a expressar-se per por de no tornar a treballar en un teatre si obren la boca i s'expressen lliurement".

Sort que ha congeniat amb Mario Gas, director escènic de L'elisir. "És divertit, encantador i adorable", opina Gheorghiu. La seva idea de situar l'obra a la Itàlia feixista li agrada. El decorat no: "És trist i té moltes coses que distreuen".

Marta Cervera
El Periódico