Cerca de notícies

Enquesta

Mor Nina Simone, l'última diva del jazz

22/4/2003 |

 

La veu més compromesa i rebel de la música negra s'extingeix als 70 anys a França.

Nina Simone va morir ahir als 70 anys a casa seva, a Carry-le-Rouet, una estació balneària de la Costa Blava francesa, on residia des de fa anys. El seu agent va confirmar la mort, sense especificar les causes, en un breu comunicat. La seva última aparició a l'escenari va tenir lloc el 2002 a Polònia.
Considerada una de les veus femenines més personals de la música popular del segle XX i una gran lluitadora pels drets civils dels negres, passarà a la història com una de les artistes més lliures i compromeses.
La seva veu, igualment càlida en el jazz, el pop, el blues i el gospel, quedarà per sempre en les desenes de discos que va gravar des del 1959. Però si s'hagués de fixar la seva trajectòria en una cançó, seria My baby just cares for me, que va triomfar a tot el món el 1984, 30 anys després de ser gravada gràcies a un anunci televisiu de perfum francès.
Eunice Kathleen Waymon, el seu verdader nom, va néixer el 21 de febrer de 1933 a Tryon, Carolina del Nord (EUA), una població segregacionista. Era la sisena de vuit germans; el seu pare era obrer i la seva mare, serventa domèstica. Nena prodigi, ja tocava el piano als 4 anys. El 1943, als 10 anys, va oferir el seu primer concert de piano en una biblioteca. Allà va conèixer els seus primers aplaudiments i el seu primer xoc amb el racisme: en un concert van desallotjar els seus pares de la primera fila per acomodar-hi un grup de blancs. Aquest episodi va marcar el seu compromís.
Amb l'ajuda econòmica del seu professor de música va poder estudiar a l'escola de música Julliard de Nova York, i d'allà la seva família es va traslladar a Filadèlfia, on va intentar aconseguir una beca, però va ser rebutjada pel color de la seva pell. Per mantenir la seva família va començar a treballar com a cantant el 1954 en un club d'Atlantic City. Va ser llavors quan va canviar el seu nom pel de Nina (pres de la paraula castellana niña) Simone (de l'actriu francesa Simone Signoret).

PIANISTA I COMPOSITORA
El 1959 va gravar els primers discos per al segell Bethlehem. Hi va donar mostres del seu talent com a pianista, cantant i compositora. I love you Porgy, de l'òpera Porgy and Bess, d'Ira i George Gershwin, la va llançar a la fama i va vendre un milió de discos. Des del principi, el repertori es va omplir de jazz, gospel, blues, soul, clàssica i pop d'origen divers, en una amalgama càlida i expressiva.
La influència de Duke Ellington va ser patent en tota la seva obra, però molt especialment en aquesta mena de composicions plenes d'improvisació i espiritualitat. La cantant va aconseguir la complicitat amb un ús intencionat dels silencis i minimitzant l'acompanyament. La seva veu a vegades només murmura, però després crida o gemega, transmetent totes les sensacions de l'ànima humana.
No li agradava que l'encasellessin en el jazz, perquè deia que és el destí natural que els blancs reserven als músics negres. Per això va cantar versions de cançons d'origen variat: peces de Kurt Weill i Bertolt Brecht; Ne me quitte pas, de Jacques Brel, Suzanne, de Leonard Cohen, així com clàssics dels Beatles i de Bob Dylan, a més de col.laborar amb Pete Town- shend en el musical Iron man.

Nacho Para
El Periódico