Cerca de notícies

Enquesta

Mor la cantant Nina Simone, la veu dels oprimits i de la reivindicació negra als EUA

22/4/2003 |

 

La llegendària cantant nord-americana de jazz, soul i blues Nina
Simone, de 70 anys, va morir ahir a la seva residència del sud de
França, segons va informar el seu mànager en un comunicat enviat a
France Presse.

La cantant, d'origen humil i que va patir el racisme des de
petita, va sortir del seu país el 1969 després de l'assassinat de
Martín Luter King i va aportar el seu art a la causa dels oprimits i
a la defensa dels drets de la població negra nord-americana. "Amb
molta tristesa anunciem la mort de la gran i llegendària cantant de
jazz Nina Simone, que ha morit aquest matí a casa seva de
Carry-le-Rouet (sud de França)", assenyala el comunicat sense
precisar la causa de la mort.

Nina Simone, que havia nascut el 21 de febrer de 1933 a Tryon, una
localitat segregacionista de Carolina del Nord (EUA), es va fer
mundialment coneguda en particular per la seva interpretació de 'My
Baby Just Cares for Me' i per la seva versió d''I Put A Spell on
You'. Al seu repertori havia agregat grans obres franceses, com 'Ne
me quitte pas', del belga Jacques Brel. El seu veritable nom era
Eunice Kathleen Waymon.

Era la sisena de vuit germans, fills d'un obrer manual i una
serventa domèstica. Als quatre anys ja tocava el piano i juntament
amb les seves germanes cantava en el cor de l'església metodista que
la seva mare dirigia. Amb només deu anys, va fer el seu primer
concert de piano a la biblioteca de la ciutat, on va conèixer el seu
primer èxit i, de passada, va patir la seva primera experiència
racista: durant el concert, els seus pares van ser apartats de la
primera fila per acomodar uns espectadors blancs.

Aquest i altres episodis similars van incloure en el seu caràcter
rebel i el seu futur compromís amb la llibertat i pels drets dels
afroamericans als Estats Units. Amb l'ajuda econòmica del seu
professor de música va poder estudiar a l'escola de música Julliard
de Nova York, i des d'allà la seva família es va traslladar a
Filadèlfia, on va intentar aconseguir una beca per a l'Institut
Curtis, però va ser rebutjada per motius de raça.

Malgrat que tenia una formació pianística clàssica, per mantenir a
la seva família va haver de començar a treballar el 1954 en un club
d'Atlantic City com a cantant. Va ser llavors quan va canviar el seu
nom pel de Nina (pres del castellà per definir-se com "la petita")
Simone (de l'actriu francesa Simone Signoret).

El 1959 va gravar els primers discos per al segell Bethlehem i va
viure el seu primer gran èxit, gràcies a un notable talent com a
pianista, cantant, adaptadora i compositora. La cançó 'I Love You
Porgy', de l'òpera 'Porgy and Bess', d'Ira i George Gershwin, la va
convertir de cop en una estrella, i va vendre'n un milió de còpies.

Des d'aquests primers registres, el seu repertori es va omplir de
jazz, gospel, blues, soul, música clàssica i cançons populars
d'origen divers, d'una gamma molt àmplia en una amalgama totalment
personal, càlida i d'enorme expressivitat. La influència de Duke
Ellington va ser patent en tota l'obra de Nina, sobretot en les
composicions caracteritzades per la improvisació i els aires
espirituals.

La seva veu murmurava, cridava o gemegava, i transmetia totes les
sensacions que l'ànima humana és capaç d'experimentar. La seva forma
de tocar el piano és decisiva en moltes interpretacions, però
especialment en la coneguda 'My áBabyé Just Cares For Me'. La cançó
es va convertir en un verdader èxit el 1984, en aparèixer en l'anunci
televisiu d'un perfum de Chanel 5. La cançó havia estat escrita per a
la pel·lícula musical 'Whoopee', el 1930, per Thornton Freeland i
Eddie Cantor. Als anys 50 formava part del repertori de Frank
Sinatra.

COMPROMÍS POLÍTIC I SOCIAL Nina va entregar el seu enorme talent
musical al servei del poble oprimit nord-americà. Després dels
assassinats de Medgar Evers a Mississippi (juny de 1963) i quatre
nens negres en ser bombardejada la seva escola a Birmingham, Alabama
(setembre del mateix any), va compondre 'Mississippi goddamn', la
seva primera cançó de protesta, una acusació amarga i furiosa de
l'opressiva situació dels afroamericans als Estats Units.

Temes compostos per ella el 1966, com 'Four women', es van
convertir en emblemes de les lluites dels anys 60 als Estats Units.

La interpretació d'aquesta cançó va ser prohibida a Filadèlfia i a
les emissores de ràdio de Nova York, quela consideraven injuriosa.
Militant del moviment de Panteres Negres, un altre impressionant tema
seu, 'Young, gifted and black' ('Jove, dotat i negre'), inspirada per
Lorena Hansberry, es va convertir en l'himne afroamericà.

Farta del racisme i dels tripijocs del món musical americà, Nina
va renunciar al seu país el 1969, després de l'assassinat de Martín
Luter King. Es va convertir en una rodamón. El 1974 va anar a les
Barbados i durant els anys següents va viure a Libèria, Suïssa,
París, Holanda i finalment al sud de França.

El 1978 va ser detinguda a causa de negar-se a pagar impostos per
finançar la guerra del Vietnam. El 1989 va publicar la seva
autobiografia, 'I Put A Spell On You', traduïda al francès (Ne Me
Quitte Pas) i a altres idiomes.

Europa Press