Cerca de notícies

Enquesta

Carles Santos s'interna en l'absurd a 'La meua filla sóc jo'

14/5/2005 |

 

El compositor i dramaturg presenta la seva nova òpera al Teatre Lliure.

En la presentació de La meua filla sóc jo --últim invent operístic del vinarossenc Carles Santos que dijous que ve s'estrenarà a la Sala Fabià Puigserver del Lliure--, el jove director del teatre, Àlex Rigola, s'entossudia amb molt èmfasi a ressaltar l'originalitat del músic i creador escènic davant el bromista escepticisme d'aquest que, gat vell, no deixava de queixar-se de la falta de suport institucional.

Establia ahir Santos un símil automobilístic. A saber: que al teatre d'aquest país li passa el mateix que a Fernando Alonso. "El pilot és espanyol, però la màquina francesa", va dir Santos i recordava com Tàpies i Miró van acabar convertint-se en glòries nacionals de l'art català via França.

Però potser això era només una maniobra de distracció per no haver de donar massa explicacions sobre el seu pròxim treball, La meua filla sóc jo, en el qual Santos compta amb la doble producció del madrileny Teatro Español de Mario Gas i el Lliure, i no de l'Odéon de París. L'òpera, perquè d'això es tracta, va sorgir, segons el compositor, de la frase del títol. "Volia crear un espectacle amb l'impuls que ens porta a dir alguna cosa absurda però graciosa sense pensar-s'ho massa", va dir el músic, conscient que "pensar que no penses" és tota una contradicció que no et porta gaire lluny. ¿Tot això deu tenir alguna relació amb l'escriptura automàtica dels surrealistes? "No, simples ganes de marejar la perdiu", va admetre entre divertit i fatalista.

Vuit cantants i 10 músics --vuit instrumentistes de vent i dos potents percussionistes-- reclutats en les últimes promocions del conservatori són els intèrprets d'aquesta òpera "tan pura que ni tan sols tindrà escenografia, només elements escenogràfics que apareixen i desapareixen". Per conduir l'espectador per l'absurd argumental, en el qual s'inclouen quatre propostes de com matar el pare, una mare fetitxista i un sacerdot amb sotana, Santos ha col.locat una veu en off (Queralt Albinyana) que anirà explicant les diferents incidències que es donen. "No es pot dir que hi hagi una història --clarifica--, més aviat es tracta d'un procés vital".

EFECTES I PASSEJOS
En aquest mecanisme gens senzill hi haurà efectes de tot tipus: una peça polifònica que indaga en el llenguatge prenatal i que inclourà el so amplificat del moviment d'un fetus, el batec del seu cor i el plor de nadons acabats de néixer. A més a més, els músics no es col.locaran disciplinadament en el fossat sinó que es desplaçaran --"això sí, amb ordre", precisa Santos-- per tot el teatre.

Però el que més preocupa aquest compositor, que habitualment s'entén molt bé amb el risc, és un dels moments cabdals de l'obra en què es persegueix l'obtenció d'un llarg moment de silenci, "exactament 4 minuts i 33 segons", en una de les ciutats que, segons el músic, ostenta el rècord d'estossecs en concert. Així és que la seva recomanació és que el públic "ja vingui estossegat".

Elena Hevia
El Periódico