Cerca de notícies

Enquesta

El viatge emocional de Daniel Taylor

30/4/2005 |

 

El contratenor canadenc ofereix un recital de cançons isabelines amb llaüt en el marc del Festival de Música Antiga.

"El meu objectiu no és que el públic em vegi com un intèrpret, sinó com un canal cap a la música"

Cançons d'amor i desamor, amb un bri de melangia. Aquesta és la proposta del contratenor Daniel Taylor per al recital que ofereix aquest vespre (21 h) al CaixaForum dins del Festival de Música Antiga.

El cantant canadenc forma part de la cada cop més nombrosa nòmina de contratenors que poblen els escenaris d'arreu del món, una tipologia vocal que encara pot causar algunes confusions. En principi, el nexe d'unió seria l'ús del falset, però Taylor matisa: "Seria com dir que totes les sopranos tenen la mateixa tècnica. Només cal comparar Maria Callas i Emma Kirby. Hi ha contratenors que són tenors aguts, d'altres són falsetistes i al cantar mantenen les cordes vocals separades. Jo vaig anar a un hospital perquè em filmessin les cordes", i va comprovar que, al cantar, ell les tenia juntes. "Només uso el falset per crear alguns colors o alguns efectes", afegeix.

Si l'escola britànica de contratenors (encapçalada per James Bowman) es basa en el falset, la nord-americana no l'usa, tot i que hi ha casos mixtos, com el de Michael Chance, "un dels meus referents", admet Taylor. En tot cas, amb figures com David Daniels (que avui acaba les funcions del Somni d'una nit d'estiu de Britten al Liceu) o Andreas Scholl, els contratenors han entrat de ple en l'estrellat musical. "El problema -adverteix el cantant canadenc- és quan això es converteix en una moda i els directors van desesperats per trobar un contratenor per poder fer una producció autèntica, quan haurien d'estar més interessats en la qualitat del cant".

¿Implica això que la del contratenor no és la veu més idònia per reviure els papers creats per a castrats? "Depèn estrictament de l'intèrpret. Jo puc cantar en una tessitura aguda i amb prou volum per omplir un teatre, però això és rar, la majoria de contratenors tenen veus més greus". No obstant, Daniel Taylor només fa dues produccions d'òpera a l'any, poc atret pel vessant "d'entreteniment" del gènere, i més interessat en obres "que tinguin un missatge". A més, "la majoria de muntatges són dolents i, quan són d'òpera barroca, llargs". A Taylor no li estranya que l'òpera i la música clàssica en general siguin "formes artístiques en declivi" quan estan fetes de forma avorrida.

Una revelació
Presència habitual amb les millors formacions i directors del sector -com Paul McCreesh, amb qui va participar l'any passat a Barcelona en una minimalista versió de la Passió segons sant Mateu-, creador del seu propi grup, Theatre of Early Music, Daniel Taylor ofereix avui, amb el llaütista Sylvain Bergeron, un recital de cançons i balades populars isabelines, incloent diverses peces de Dowland, unes cançons sobre "l'amor i la pèrdua de l'amor". "Generalment són peces tristes, que comporten un viatge emocional. El meu objectiu no és que el públic em vegi com un intèrpret, sinó com un canal cap a la música, que aquesta sigui una revelació".

L'equilibri entre música i poesia d'aquestes cançons s'estén a un dels projectes discogràfics de Taylor: duets del Renaixement amb James Bowman amb poemes recitats per Ralph Fiennes. El disc encara no ha sortit al mercat, i el contratenor confia també poder fer una gira amb aquest programa, tot i que és conscient de les dificultats de comptar amb Fiennes. "La gent no s'espera trobar-se un actor famós fent música renaixentista -admet-. Potser podrem portar aquest projecte a Barcelona".

Xavier Cester
Avui