Cerca de notícies

Enquesta

Una òpera sense veus per a Buster Keaton

29/4/2005 |

 

Carl Davis i l'OBC acompanyen en directe a l'Auditori la projecció de dues pel·lícules del gran còmic de l'era muda.

El setè art torna a l'Auditori de la mà d'una de les grans figures del cinema mut, Buster Keaton. L'OBC acompanyarà en directe la projecció d''Una setmana' i 'El maquinista de La General'.

Als faristols de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya aquest cap de setmana hi haurà les partitures que Carl Davis ha compost per als dos films, un exemple de la llarga dedicació del músic nord-americà a la recuperació dels clàssics del cinema mut. I Buster Keaton va ser, al costat de Charles Chaplin i Harold Lloyd, "un dels grans còmics de l'època". "Cadascú tenia la seva personalitat. Keaton tenia una expressió estoica, que mai canviava, i els seus personatges sempre tenien un objectiu molt clar".

Davis ha volgut reflectir en la seva música aquestes característiques, alhora que intenta retratar l'esperit de cada film. Si per a Una setmana la partitura "ajuda Keaton a construir una casa i si ell s'equivoca, la música també", per a El maquinista de La General l'ús de cançons populars, com Dixie, serveix per caracteritzar els dos bàndols de la Guerra de Secessió americana en què s'ambienta la pel·lícula. "El film és una sàtira dels dos camps: el nord és pintat com a pervers i dolent, i el sud, com a estúpid. Al mig, hi ha en Buster Keaton, la seva feina és la d'enginyer d'una locomotora". Quan la màquina és segrestada, s'inicia una tensa persecució que Davis també ha volgut reflectir en la seva partitura.

Figura coneguda a Barcelona, on ha dirigit altres clàssics silents com El vent, La gran desfilada, Ben-Hur i El lladre de Bagdad, Davis recordava que la imatge d'un piano sol posant música a un film no és del tot exacta. "Als anys 20, als grans cinemes del centre de les ciutats hi havia orquestres" per acompanyar les projeccions de pel·lícules "amb arranjaments o partitures compostes expressament". Les pel·lícules sempre estaven pensades per tenir música". La irrupció del sonor va fer que tot aquest "repertori desaparegués".

La revifada que va experimentar el cinema mut als anys 80 va permetre, gràcies a la tasca de compositors com Davis (que ja compta amb una quarantena de títols al seu catàleg), que aquest repertori tornés a la llum amb noves partitures. En tot cas, el compositor defensa tant l'edició audiovisual d'aquestes pel·lícules com la seva interpretació en directe. Davis encara té somnis pendents com fer "la meva pròpia versió de Metropolis de Fritz Lang", o posar música a alguna cinta d'Eisenstein.

El compositor creu que la música per a un film mut ha de "crear el diàleg, els efectes de so, i alhora, ajudar a transmetre l'atmosfera de cada pel·lícula". "Una òpera sense veus", així va definir, com recordava Davis, la premsa francesa el resultat, on les imatges agafen el lloc dels cantants, o també "un pont entre els anys 20 i el públic d'avui".

Joan Oller, director general de l'Auditori, va recordar que la música de cinema és una de les línies habituals en la programació de l'OBC, si bé ara s'hi incidirà més, ja sigui en sessions monogràfiques dedicades a un autor (per exemple, Nino Rota al curs vinent) o un tema, o en projeccions amb acompanyament en viu.

Xavier Cester
Avui