Cerca de notícies

Enquesta

Nova York es bolca en un emotiu homenatge a Caballé

20/4/2005 |

 

El dinar anual de la Metropolitan Opera Guild recorda els 40 anys del seu debut.

En l'òpera hi ha ciutats que són temples i persones que s'acosten a la divinitat. Ahir, a Nova York, prop d'un miler de persones convocades per la Metropolitan Opera Guild van demostrar amb la seva emoció i el seu aplaudiment que una d'aquestes deesses és Montserrat Caballé. Ella, emocionada, reconeixia l'apreci a la seva feina i al seu esforç, però també assegurava que són els compositors la verdadera inspiració. Les seves humils paraules en van emocionar molts. I les projeccions de vídeo d'algunes de les seves interpretacions van ser la millor traducció a emocions d'alguna cosa més que Caballé va dir ahir: "La música és veritat, et treu de la realitat i et porta a una altra dimensió".

L'homenatge Brava Caballé! es va celebrar al Grand Ballroom de l'hotel Waldorf Astoria. Suposava el 70è aniversari del dinar anual de la Metropolitan Opera Guild, una cita en què es recapten fons per a programes educatius. Però, a més, gairebé coincidia amb un altre aniversari especial: avui fa exactament 40 anys que Montserrat Caballé va debutar a Nova York, una estrena reconeguda com el llançament de la que després seria una imparable carrera al reconeixement internacional.

SUPORT DELS COL.LEGUES
Ahir, entre les convidades d'honor disposades a sumar el seu homenatge a Caballé, hi havia Marilyn Horne, que es va declarar "indirectament responsable d'aquell debut inigualable". Ho va ser: la mezzosoprano havia de protagonitzar el 1965 aquella Lucrezia Borgia al Carnegie Hall amb què Caballé es va presentar a Nova York, però no ho va fer per complicacions en un embaràs que arribava al vuitè mes.

També es va afegir a la gala Sherrill Milnes, que va definir Caballé com "la cantant més bella del nostre temps". El baríton que va actuar amb ella en les seves primeres aparicions a Nova York va arribar al cor de Caballé. Les seves paraules s'ho valien: va assegurar que "la seva forma de cantar genera una cosa que va més enllà de l'aplaudiment" i va dir que el seu és "un dels sons més gloriosos del segle XX".

També hi va haver moltes paraules d'emotiu record i lloances enviades en un vídeo per Luciano Pavarotti. Hi va haver molts altres convidats d'honor, com Rockwell Blake, Simon Estes, Dmitri Hvorostovsky i la família de Caballé, que va estar acompanyada pel seu marit, Bernabé Martí, la seva filla, el seu fill i la seva neboda. I hi va haver dos moments espectaculars més, que van contribuir que Caballé, en una conversa amb EL PERIÓDICO després de l'acte, es declarés impressionada per l'homenatge. "No m'esperava tanta emoció, tant caliu de la gent... Ha sigut l'una darrere de l'altra".

Aquests moments van ser l'actuació d'un cor de nens del programa Veus Urbanes, finançat amb fons de l'agrupació destinats a escoles públiques, que van cantar a la soprano la cançó Eres tú. L'altre va ser el tribut musical que va rendir a Caballé Deborah Voigt. La soprano nord-americana --radiant després d'una operació de reducció d'estómac-- havia demanat que se li compongués una cançó expressament per a l'homenatge. I ahir va presentar la peça de Ben Moore, en què amb extraordinari sentit de l'humor, es queixava de la injustícia d'haver de comparar-se amb Caballé. Fins i tot ella, una de les estrelles de l'òpera d'avui, sap que en aquesta comparació amb la soprano catalana perd.

Idoya Noain
El Periódico