Cerca de notícies

Enquesta

Britten somia al Liceu

16/4/2005 |

 

El teatre estrena 'El somni d'una nit d'estiu', en una posada en escena de Robert Carsen.ç

Per Carsen, 'El somni d'una nit d'estiu' és "la millor adaptació que s'ha fet en música d'una obra de Shakespeare"

El rol d'Oberon va ser escrit per al "pare de tots nosaltres", Alfred Deller, el recuperador modern de la veu del contratenor

De mica en mica, el Gran Teatre del Liceu es posa al dia amb el gran repertori operístic de la segona meitat del segle XX. Dilluns es presenta per primer cop al teatre de les Rambles 'El somni d'una nit d'estiu', una de les obres mestres de Benjamin Britten.

L'adaptació que va fer el compositor britànic de la coneguda obra de Shakespeare arriba al Liceu de la mà d'una producció amb força quilòmetres a l'espatlla. "El muntatge es va estrenar al Festival d'Ais de Provença el 1991 -explicava el director d'escena Robert Carsen- i després s'ha fet a molts llocs: a Lió, París, altres ciutats de França. Alemanya, Itàlia, Anglaterra, tot i que no va ser concebuda com a coproducció". El director canadenc està encantat de tornar-la a fer, sobretot perquè "mai no s'havia vist tan bé com en aquest teatre", per al qual ha redissenyat la il·luminació.
Per a Carsen, El somni d'una nit d'estiu és "la millor adaptació que s'ha fet en música d'una obra de Shakespeare". El motiu és clar, en el seu llibret Britten i el seu company, el tenor Peter Pears, van ser fidels a l'original, "el 97 per cent del text és de Shakespeare, a diferència d'altres llibrets. Només van afegir dues o tres línies, i van reordenar la peça. El primer acte de l'obra pràcticament desapareix, però no hi ha traïció, sinó total sincronia amb Shakespeare".

Inici al bosc
Un dels trets distintius de l'òpera és que, en lloc d'arrencar a la cort d'Atenes, "comença directament al bosc". Carsen reconeix que és un problema "posar la natura a l'escenari", per això el director i el responsable d'escenografia i vestuari, Michael Levine, han optat per una altra via per involucrar l'espectador en el somni que està contemplant. "Juguem amb la noció d'escala, amb coses més grans o més petites" del normal. El bosc on van a parar les dues parelles d'amants i els rústics, a més, es planteja des del punt de vista de les criatures que hi viuen, les fades de Tytania i Oberon, dos dels protagonistes d'aquesta obra que juga amb imatges de "somni, amb gent que s'adorm i es desperta contínuament".

Enregistrament en DVD
Un altre aspecte subratllat per Carsen és que El somni d'una nit d'estiu és un text "sobre l'amor, sobre l'amor jove. Hi ha més parelles d'amants del que és habitual, amb moltes gradacions. És una obra molt rica que explora els diferents nivells de la humanitat".

Estrenada l'11 de juny del 1960, l'òpera va ser escrita, com recorda Harry Bicket, director musical de les funcions al Liceu, "per a una ocasió molt específica i un edifici molt concret", la reobertura del Jubilee Hall d'Aldeburgh, ciutat anglesa on residia Britten. "És una peça de cambra, delicada, escrita per a un grup d'instrumentistes virtuosos. Per això és interessant fer-la en un teatre tan gran com el Liceu". El músic britànic va ressaltar l'interès de l'orquestració de Britten, la seva capacitat de "crear tot un món sonor" diferent al d'altres òperes del seu catàleg. "A Peter Grimes o Billy Budd hi ha números tancats, àries, conjunts, a El somni d'una nit d'estiu tot és més elusiu".

De l'òpera de Britten el Liceu, que ja té en cartera Mort a Venècia, n'oferirà set funcions fins al 30 d'abril, a partir de les quals s'enregistrarà i editarà un DVD. El repartiment està encapçalat per David Daniels (Oberon) i Ofèlia Sala (Tytania), i compta a més amb les veus de Gordon Gietz (Lysander), William Dazeley (Demetrius), Deanne Meek (Hermia), Brigitte Hahn (Helena) i Peter Rose (Bottom), entre d'altres, així com amb la participació de l'Escolania de Montserrat per encarnar les fades que poblen el bosc on es desenvolupa l'acció.

Si Ofèlia Sala destacava l'acurat treball que sobre els gestos i les mirades ha efectuat Robert Carsen, David Daniels recordava que el paper d'Oberon va ser escrit per al "pare de tots nosaltres", Alfred Deller, el recuperador modern de la veu del contratenor. El cantant nord-americà constatava com la tessitura del rei de les fades "és molt limitada, molt greu, dificulta la projecció de la veu". Daniels comentava les seves converses amb un dels grans intèrprets del rol d'Oberon, James Bowman, que li explicava com "Britten va pensar a transposar cap amunt la música d'Oberon, però al final no va fer-ho".

Xavier Cester
Avui