Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu recupera la versió de Mario Gas de L'elisir d'amore

18/3/2005 |

 

És el primer cop que el Liceu fa 20 funcions d'una òpera. L'elisir d'amore és una recuperació del muntatge de Mario Gas de l'any 1983 i suposa el debut en el coliseu català de dos cantants de renom: Raúl Giménez i Mariella Devia. Del 18 de març al 7 de juny.

L'any 1983 Mario Gas va dirigir per primer cop aquesta òpera en el marc del festival Grec. La va recuperar deu anys més tard al festival de Peralada i, l'any 1998, al Teatre Victòria. Ara el Liceu la recupera un cop més amb un repartiment on destaquen el tenor argentí Raúl Giménez i la soprano italiana Mariella Devia.

Tant Giménez com Devia, que compten amb una reconeguda trajectòria professional, no havien cantat mai al Liceu. "Era un deute que teníem pendent", reconeix el director artístic del Gran Teatre, Joan Matabosch, que afegeix que el fet es especialment xocant en el cas de Giménez, que fa 20 anys que viu a Barcelona.

La versió que el Liceu presenta d'aquesta òpera de Donizetti de 1832 segueix essencialment el muntatge ja conegut de Mario Gas que a banda dels intèrprets, que són nous, només ha fet "modificacions cromàtiques en el decorat" i alguna "reestructura dels moviments".

Igual que l'any 1983, l'acció es trasllada a principis de segle XX, quan el feixisme comença a aflorar, i sobre l'escenari no falten ni les motos Vespa ni els camises negres. "El canvi d'època va sorgir d'una manera natural per tal de netejar l'obra i donar-li més proximitat a l'espectador actual", explica el director.

Sentimental i còmica
El director musical del muntatge, Daniele Callegari, explica que li ha interessat "destacar la contraposició entre la part sentimental i la part còmica" de l'òpera. Es refereix així al fet que L'elisir d'amore presenta, sota l'estructura de comèdia, un retrat humà dels personatges i de les seves emocions.

L'obra, que Gaetano Donizetti va escriure en quinze dies, parteix d'un tema clàssic i molt explotat per l'opera buffa: una poció màgica que provoca l'enamorament. Però Donizetti va més enllà de l'anècdota i afegeix una important càrrega de romanticisme. En la seva versió, la causa de l'amor no és la poció màgica sinó l'amor mateix.

El llibret ressegueix les peripècies amoroses entre Nemorino (Raúl Giménez) i Adina (Mariella Devia). El protagonista masculí demana ajuda al xarlatà Dulcamara per aconseguir l'amor de la bella Adina i aquell li ofereix un elixir amb un gust sorprenentment semblant al vi de Bordeus.

"No he volgut fer un personatge estúpid", adverteix Raúl Giménez. Pel tenor, el protagonista de l'òpera és senzillament un "boig enamorat" una espècie d'adolescent ingenu però a la vegada capaç d'expressar-se amb grans paraules i de protagonitzar una ària tan cèlebre com Una furtiva lagrima.

Giménez reconeix que per a un actor, aquest "és un personatge molt perillós" i que en alguns casos la seva interpretació l'acosta a "una mena de Mr. Bean".

Jordi Canyissà
Canal Cultura