Mantenint viu el record del mestre
10/3/2005 |
Pau Casals va ser un home que va deixar empremta. És per això que la seva fundació s'encarrega que el seu llegat perduri.
El Museu Pau Casals del Vendrell es troba al barri marítim de Sant Salvador, entre Coma-ruga i Calafell, al peu de la platja i a primera línia de mar. Casals era un gran enamorat del mar i en aquell paratge descansava de les gires que feia arreu del món. Núria Ballester, conservadora del museu, va visitar fa poc Catalunya Música i aquest és, a grans trets, el contingut de l'entrevista que allà vam tenir...
Com i quan es crea el Museu Pau Casals del Vendrell?
Núria Ballester: "De fet, els orígens els hauríem de buscar just abans de la Guerra Civil, quan Pau Casals va ampliar la casa on vivia i va destinar-ne una part a conservar els seus objectes. L'any 1972 -un any abans de morir- ell mateix crea la Fundació Pau Casals, amb seu a Barcelona, perquè la casa del Vendrell, on ell havia viscut durant molts anys, esdevingués un museu. Així va ser com l'any 1974, la casa es va obrir al públic. El museu obriria les seves portes poc temps després, l'any 1976."
Pel que dius, Casals tenia l'interès d'anar conservant coses. Suposo que això us ha facilitat la feina a l'hora d'omplir de contingut aquest museu...
N.B.: "Moltíssim. Pau Casals era una persona molt meticulosa, molt ordenada, i amb una gran consciència de la seva importància com a músic. En el nostre cas gaudim d'un material molt extens i molt ric per crear aquest museu."
Què hi queda de quan hi vivia Pau Casals?
N.B.: "Hi queda tot. En l'última reforma que es va fer del museu ara fa tres anys, es va voler conservar tota l'estructura i el mobiliari pràcticament igual: el seu escriptori, el piano, el seu primer violoncel, la sala de concerts... Són els objectes originals que, al llarg dels anys, per sort, es van preservar."
Quins són aquells racons que no ens podem deixar perdre del museu?
N.B.: "Per mi, la part més maca de la casa és el mirador: és un jardí amb unes escultures i amb unes vistes espectaculars, a la platja i al mar de Sant Salvador. Pel que fa a l'interior, em quedaria amb la seva habitació i el seu escriptori. Et pots imaginar Pau Casals passejant per aquells espais. També em quedaria amb la sala de la música, una sala que ell va fer construir l'any 1934, on feia petits concerts familiars envoltat dels seus amics."
Què diuen les persones que visiten el museu?
N.B.: "Tenim un llibre de visites on la gent escriu quines impressions li ha produït el museu. Els sorprèn trobar-se amb un museu diferent, amb audiovisuals i amb molta música. Molta gent surt del museu plorant perquè l'última sala la dediquem al discurs que va fer a les Nacions Unides i al Cant dels ocells. La nostra intenció era aquesta, fer un museu emotiu, que quan la gent sortís d'allà no ho fes de manera indiferent."
Quanta gent el visita en un any?
N.B.: "La mitjana és d'uns 20.000 visitants a l'any. La nostra intenció és que aquest índex de visitants augmenti any rere any. Abans de la reforma estàvem en 6.000 i en aquesta nova etapa estem intentant captar nous públics i arribar al màxim a altra gent que potser no coneixen tant la figura de Pau Casals."
Us ve molta gent de Catalunya i d'altres llocs de l'Estat. Arriba també gent de l'estranger atrets pel museu?
N.B.: "Sí, tenim un tant per cent important de visitants japonesos que vénen durant l'any al museu. També vénen aquells turistes que durant l'estiu s'estan a la zona de la Costa Daurada, turistes catalans i de la resta de l'Estat. Els dos mesos d'estiu són de bullici però la resta de l'any s'hi està molt tranquil. Ara és una bona època per visitar el museu..."
El museu està actiu, i tot sovint s'hi organitzen exposicions temporals...
N.B.: "Un dels objectius del museu és difondre la figura de Pau Casals i la manera és no només a través de l'exposició permanent, sinó muntant també exposicions puntuals que apropin la figura del músic des d'altres vessants. L'any passat, per exemple, vam recordar la relació que van tenir Granados i Casals. Era modesta però interessant, perquè presentava els músics no només des del punt de vista musical sinó també personal. Ara volem que aquesta exposició sigui itinerant i que es pugui veure en altres indrets de Catalunya. Hem fet també exposicions del fons d'art de la fundació i en perspectiva tenim altres exposicions com una de la relació de Pau Casals i l'exili."
... i també organitzeu activitats per a les escoles.
N.B.: "Així és, tenim tota una àrea educativa dedicada a les escoles, en la qual oferim visites guiades i també uns tallers musicals en què busquem apropar el violoncel als nens. Encara que no ens ho sembli, hi ha molta gent que no sap qui era Pau Casals, ni què és un violoncel..., i aquest és un dels objectius del museu i de la fundació. Que els nens ho sàpiguen."
El museu depèn de la Fundació Pau Casals. Quina és la tasca d'aquesta fundació?
N.B.: "La fundació és la propietària del museu. Casals la va crear perquè gestionés la casa i l'obrís al públic com a museu. A banda del museu, la fundació fa altres activitats paral·leles com una beca per a violoncel·listes o l'organització d'activitats i concerts amb l'Auditori Pau Casals del Vendrell."
Quina relació teniu amb llocs on Casals va residir com ara Prada o Puerto Rico?
N.B.: "Ara fa dos anys la fundació va organitzar un simposi sobre Pau Casals, on va venir gent de Puerto Rico i de Prada. Va ser molt interessant perquè ens vam poder conèixer i crear projectes en comú. S'ha creat una xarxa a internet per fer intercanvi de notícies i projectes entre els tres museus. És important no treballar cadascú pel seu compte, girant l'esquena al que tenim al costat, sinó fer projectes en comú. El gener del 2006 farem una altra trobada -coincidint amb el cinquantè aniversari dels Festivals Casals de Puerto Rico- amb el mateix objectiu. Cal destacar que, des del punt de vista musical, totes tres institucions estan fent activitats molt importants."
Tot i les activitats que es fan en aquests tres llocs, penses que la figura de Pau Casals encara està vigent el 2005?
N.B.: "I tant! Plenament. Sobretot quan parles amb gent que el va conèixer. La gràcia de Casals va ser haver creat un concepte de la interpretació musical que és únic. Tenia una manera d'entendre i interpretar la música que molts músics han heretat. I des del punt de vista humà, també ha estat sempre molt reconegut: la seva lluita en favor dels drets humans, contra les guerres i en favor de la pau. El seu llegat és molt present encara avui en dia, per sort!"
Pere Andreu Jariod
Ritmes.net