Cerca de notícies

Enquesta

Mischa Maisky: "Dir que Bach és barroc és un insult"

3/3/2005 |

 

El violoncel·lista ofereix un recital amb la pianista Karin Lechner dins del cicle Música de Cambra al Petit Palau.

El violoncel·lista Mischa Maisky actua avui al Palau de la Música, acompanyat de la pianista Karin Lechner, amb un programa eclèctic que combina peces de Bach, Schubert, Stravinsky, Falla i Bartók.

Aquest músic que es caracteritza per unes interpretacions emocionals, vibrants i apassionades, sigui quin sigui el compositor, convençut que "cal tocar amb el cor per arribar al cor del públic", arriba a Barcelona amb un programa eclèctic i variat que s'obre amb la Sonata núm. 3 de Bach per a viola de gamba. "Bach és el músic més universal, és l'essència, la seva música no té limitacions físiques ni temporals", assegura conscient que precisament ell interpreta el kantor de Leipzig d'una manera absolutament personal i gens historicista. "Dir que Bach és barroc és un insult per a ell. Jo crec que és intemporal i per això és igual com s'interpreti. És barroc, és romàntic, és modern..."; i recorda la frase de Pau Casals: "En la música de Bach no hi ha cap emoció humana que no hi estigui expressada".

El concert d'avui, però, inclou també peces de Schubert, Stravinsky, Falla i Bartók. "Totes són obres originàriament escrites per a altres instruments que han estat arranjades i interpretades sovint amb el cello; en això no sóc original", va explicar ahir a la premsa Maisky, que va afegir que mai toca res que no li agradi.
El cellista rus nacionalitzat israelià i que actualment viu a Brussel·les compagina sovint els seus recitals -bé en solitari o acompanyat- amb la música simfònica. Ell assegura que són dos conceptes molt diferents que no es poden comparar. "Quan fas música de cambra sempre tens més temps de treballar amb el teu company, d'aprofundir en la qualitat musical i de crear un ambient més íntim amb el públic, mentre que tocar amb orquestra és molt més excitant".

Malgrat una manera molt personal d'interpretar, Maisky assegura que per tocar amb un altre intèrpret cal que entre tots dos hi hagi "compatibilitat". Això ho tradueix en "una manera similar d'apropar-se a la música". "A vegades he tocat amb grans pianistes però estàvem en freqüències diferents i el resultat era un desastre, no hi havia comunicació". Sí, en canvi, que sempre ha tingut molt bon feeling amb la pianista argentina Martha Argerich, amb la qual acaba d'editar l'enregistrament d'un concert en directe del 2003. "Fa trenta anys que ens coneixem i es passa les nits xerrant, però quan ens posem a tocar no necessitem parlar, la comunicació és immediata". Pel que fa a aquest nou disc, editat per Deutsche Grammophon, Maisky diu que "no és perfecte", però defensa clarament els enregistraments en viu. "La tensió davant del públic és més gran i es produeix una atmosfera especial i l'energia que se'n desprèn és indiscutible".
Precisament, Martha Argerich va ser qui li va fer conèixer la jove pianista que avui l'acompanya, Karin Lechner. "La vaig sentir per primer cop en un disc, quan tenia 13 anys. Era una nena prodigi. Ara toca de manera extraordinària. És germana del pianista Sergio Tiempo i la seva mare va ser la mestra de tots dos i també de la meva filla -explica Maisky-. Karin és una persona radiant, molt positiva. L'estiu passat vam fer l'assaig general d'aquest concert que avui fem a Barcelona al Festival de Salzburg", bromeja.

El cellista fa vint anys que enregistra per al segell Deutsche Grammophon, una discogràfica de la qual altres músics, com la pianista Maria João Pires i el director John Elliot Gardiner, s'han desvinculat per "falta de llibertat" -diuen-. Maisky, però, assegura que ell n'està "encantat" i que considera "un honor gravar amb la més gran companyia discogràfica de música clàssica". Més enllà d'això, reflexiona: "Què és la llibertat? Les relacions es basen en el compromís i en l'esforç conjunt de trobar solucions als problemes. Jo no entenc aquesta mentalitat en què la gent canvia de cello, de cotxe i de dona com qui va de flor en flor. La completa llibertat no existeix en les relacions humanes, cal un compromís i cedir; si no, has d'estar sol".

Ell, però, és un home que veu el got sempre mig ple i, com a artista, advoca per "donar el cor, més enllà de l'intel·lecte i la tècnica". "Per fer que la música arribi al gran públic no s'ha de baixar la seva qualitat amb arranjaments d'ascensor horrorosos, sinó augmentar el nivell de la gent donant-li amor". I acaba: "Com diuen els Beatles, All You Need is Love".

Marta Porter
Avui