Cerca de notícies

Enquesta

Roberto Devereux de Donizetti torna al Liceu en versió concert

23/2/2005 |

 

L'òpera Roberto Devereux, amb música de Gaetano Donizetti, és un drama romàntic i tens basat en la vida de la reina Elisabet d'Anglaterra. L'obra es va estrenar al Liceu l'any 1860 i es va representar per darrera vegada la temporada 1990-1991. Ara torna en versió concert semiescenificat i direcció musical d'Yves Abel. Del 24 de febrer al 14 de març.

Roberto Devereux es va estrenar el 1837 al Teatro San Carlo de Nàpols. En aquesta òpera, Donizetti dóna a la figura reial una grandesa tràgica poc habitual en la lírica italiana. En aquesta ocasió, es presenta en versió concert, sota la batuta d'Yves Abel, i amb les veus de la soprano Ana María Sánchez, la mezzosoprano Dolora Zajick i el baríton Roberto Servile en els papers principals.

A diferència d'Anna Bolena, Parisina, Gemma di Vergy i les últimes òperes escrites per Donizetti, Roberto Devereux és una obra breu, concisa i directa, en què el músic utilitza totes les fórmules del melodrama romàntic italià. Hi ha successió de cavatines, duos, tercets i concertants.

La trama se centra en l'empresonament i execució de Roberto Devereux, comte d'Essex. Es tracta de la narració d'un fet real esdevingut el 1598 a Londres, després que Devereux fos acusat de traïció pels seus enemics Lord Cecil i Sir Walter Raleigh.

La reina Elisabet I d'Anglaterra està enamorada del comte, tot i les sospites d'infidelitat. És per això que aquesta li regala un anell que li pot assegurar la salvació en cas de dificultat. Però, tal i com sospita la reina, Devereux estima en secret una dama de la cort, Sara, que s'ha vist obligada a casar-se amb el duc de Nottingham, amic d'Essex.

En una entrevista secreta, el comte regala a Sara l'anell reial. La reina se n'assabenta i fa que empresonin Devereux a la Torre de Londres. L'anell que li ha regalat és l'únic que el pot ajudar.

Amb llibret de Salvatore Cammarano, Roberto Devereux parla de la gelosia i la venjança d'una reina que és capaç de sacrificar la vida del seu estimat, si aquest no la correspon. La seva complexa personalitat, poderosa i despòtica i, alhora, indefensa i fràgil, l'aboca a la desesperació.

Una reposició difícil
Aquesta és la tercera obra del compositor dedicada a la figura de la reina Elisabet, després d'Elisabetta al castello di Kenilworth del 1829 i de Maria Stuarda de 1835. A Roberto Devereux Donizetti va fer d'Elisabet un retrat tràgic i complex.

Tot i l'acollida entusiasta que va tenir l'obra en la seva estrena, ningú va poder evitar-ne la seva desaparició dels escenaris a partir de finals del segle XIX. I no es recupera fins a la dècada dels seixanta del passat segle XX. Tot i així, la reposició va ser difícil ja que tot el material orquestral havia desaparegut en un bombardeig a Milà durant la II Guerra Mundial.

La reconstrucció es va dur a terme amb una còpia de la partitura d'orquestra trobada al Conservatori de San Pietro a Maiella, de Nàpols. Així mateix, també es van incorporar uns fragments originals custodiats al Museo Donizettiano de Bèrgam. Mario Parenti va ser l'encarregat de fer aquesta tasca.

Cinquanta anys enrera era poc probable pensar en el rescat d'aquestes òperes de Donizetti. Obres com ara Anna Bolena, Maria Stuarda i Roberto Devereux, l'anomenada trilogia Tudor, s'han incorporat al repertori actual i ara sembla improbable que puguin tornar als arxius i caure en l'oblit.

Dedicació per l'òpera
Gaetano Donizetti neix a Bèrgam (Itàlia) el 1797, fill d'una família pobre. Il Pigmalione és la seva primera obra, que no es va estrenar fins gairebé un segle després de la seva mort. Entre 1816 i 1817 compon també L'Olimpiade i, més tard es passa a escriure música religiosa.

Contractat pel cèlebre Domenico Barbaja s'inicia a un dels centres de l'òpera, Nàpols amb La zingara i La lettera anonima. D'entre les seves òperes destaquen Ana Bolena, L'elisir d'amore, Lucia di Lammermoor i La Favorita.

Roser Esteban
Canal Cultura