Cerca de notícies

Enquesta

López Cobos: "El Teatro Real necessita un director artístic en exclusivat"

16/2/2005 |

 

El canvi en la direcció artística -Antonio Moral per Emilio Sagi- al coliseu madrileny va treure protagonisme a la presentació del nou espectacle del teatre, 'Lohengrin', de Richard Wagner.

El director musical del Teatro Real, Jesús López Cobos, fins ara l'únic de l'equip que no s'havia pronunciat sobre l'afer Sagi, creu que "el Real necessita la presència contínua d'un director artístic que visqui el dia a dia". Malgrat tot, és conscient que tants canvis "no afavoreixen" la dinàmica del coliseu madrileny, però també és del parer, en base als anys que exerceix de director musical al Real, que el "teatre necessita un director artístic en exclusivitat".

Cobos, que finalitza el seu contracte al 2007, confia que el seu càrrec no correrà perill i assegura que pel bon funcionament de l'entitat seria "ideal mantenir l'actual equip almenys cinc o sis anys". Per la seva part, Miguel Muñiz, gerent del Real, ja ha avançat que compta amb Cobos, així com amb el suport de la ministra de Cultura, tot desitjant que després del 2007 encara estiguin plegats.

Pel que fa a Lohengrin, López Cobos no amaga la satisfacció que li suposa dirigir un muntatge que ell mateix va estrenar el 1990 -amb direcció escènica de Götz Friedrich, mort ara fa tres anys- per a la Deutsche Oper de Berlín i que comptava -com en aquesta reestrena- amb el tenor Peter Seiffert en el paper de Lohengrin. Cobos no s'està de remarcar el fet que "l'escenografia, a mig camí entre el segle XII i l'abstracció, no ha quedat desfasada". Així doncs, les lluites entre el Bé i el Mal, o el que és el mateix, entre Lohengrin, el cavaller del Sant Greal, i Ortrud (Waltraud Meier), amb l'ajut inestimable de la passivitat del seu marit Telramund (Hans-Joachim Ketelsen), es desencadenaran al Real a partir d'avui. Sense oblidar el rol d'Elsa (Petra Maria Schnitzer), cobejada per tothom. Per Cobos, Lohengrin no deixa de ser "el miracle d'un artista solitari" i no s'ha estat d'incidir en la importància del cor i de l'orquestra. "Hem fet l'esforç de mantenir els 106 components del cor, i respectar la idea original de Wagner emprant quinze trompetes, tres al fossat i dotze en escena".
Peter Seiffert remarca que per a la interpretació de Lohengrin "no cal recórrer a la potència i al crit sinó al bel canto", en oposició al que dicta la tradició, ja que, com reconeix, "a l'autor li agradava molt escoltar-se a la italiana". Però això no treu, apunta, "que hi hagi escenes més dramàtiques". Waltraud Meier comenta que la maldat d'Ortrud, la Lady Macbeth alemanya, resideix en el fet que es tracta "d'una dona política cent per cent i molt racional, cosa que la fa molt perillosa". D'altra banda, Ketelsen parla, més que de passivitat, "d'un noble guerrer". "Telramund no és pas un tipus malvat sinó un home d'honor a qui se l'encamina cap a la direcció equivocada".

Ramon Palomeras
Avui