Cerca de notícies

Enquesta

Plácido Domingo: "Abans de cinc anys deixaré de cantar òpera"

25/1/2005 |

 

'Parsifal' pot ser l'última oportunitat de veure Plácido Domingo en un rol operístic al Liceu. Ell parla de portar-hi 'La valquíria', però alhora és conscient que els fulls del calendari van passant. "Abans de cinc anys deixaré de cantar òpera", diu.

Amb una de les agendes més plenes que mai s'han vist en el món de l'òpera, aquest cantant que compagina les representacions operístiques amb els concerts i recitals, la direcció d'orquestra i la responsabilitat artística a dos teatres d'òpera -Washington i Los Angeles- és conscient del pas del temps. Als seus 64 anys, té clar que n'hi queden dos o tres per ficar-se en pell aliena. "Cal veure quant temps més aguanta la veu, però els assajos d'òpera comencen a cansar-me. Passar-me el dia posant-me i traient-me l'armadura de Parsifal i cantar tot el tercer acte agenollat és dur per molt bones condicions físiques que tingui. El que em quedi de veu ho dedicaré a concerts, tot i que vull seguir fent òpera i em costa deixar l'escenari".

La densa activitat artística arreu del món l'ha convertit en un dels grans mites de la música del s. XX. Ell atribueix aquesta energia a la "passió" que sent per l'òpera. "Sento autèntic entusiame. Crec que sóc un privilegiat i m'agrada fer feliç el públic amb la meva veu, em fa sentir content i seguiré mentre el cos m'aguanti".

Records del Liceu
La seva última estada al Liceu en un paper operístic va ser fa 15 anys amb una Adriana Lecouvreur. "És un teatre que em porta molts records. Vaig viure a Barcelona entre 1972 i 1982 i hi vaig debutar el 1967 amb tres òperes mexicanes i el 1972 amb Manon Lescaut, al costat de Virginia Zeani. Vaig actuar al Liceu quan el dirigia Joan Pàmias i després amb Lluís Portabella", recorda.

Ara hi torna per presentar-se amb un paper wagnerià, un repertori que ha anat "assumint a poc a poc". "Vaig començar amb Lohengrin de molt jove. Acabava de fer els 27 anys, però em vaig adonar que era perillós per a la meva veu endinsar-m'hi i ho vaig deixar córrer. No hi vaig tornar fins que el director James Levine em va proposar fer Parsifal. Potser aleshores no era tan jove com el personatge però tenia la maduresa vocal necessària. I això de la joventut..., l'escenari ja s'encarrega de posar-hi la distància suficient, si no, a la meva edat, no podria interpretar cap paper". Finalment va fer el Parsifal el 1990 i La valquíria el 1992, una òpera que vol fer al Liceu abans de retirar-se. "A la meva edat no puc ser gaire optimista, o sigui que això hauria de ser en els pròxims dos anys". Les converses amb la direcció artística del Liceu estan obertes, assegura, tot i ser conscients que cal temps per aconseguir un cast adequat.
Pel que fa al Parsifal, que ara protagonitza al Liceu amb la soprano Violeta Urmana (Kundry), el baix Matti Salminem (Gurnemans) i el baríton Bo Skovus (Amfortas), Domingo assegura que és el millor cast que es podria haver reunit. Quant a la direcció d'escena de Nikolaus Lenhoff, el tenor considera que "sorprendrà sense escandalitzar ni molestar", potser perquè Amfortas mor, Kundry viu i Parsifal marxa. "Em sembla un final lògic tenint en compte que més endavant vindrà Lohengrin, fill de Parsifal". Amb tot, el tenor confessa que li agraden les produccions tradicionals. "Quan em veig alçant el calze a l'escena final em sento privilegiat, transportat per la mística del personatge i la força tremenda de la música de Wagner".

Domingo, com a director artístic d'un teatre, reconeix que "el dia més difícil és quan el director d'escena i el dissenyador que has contractat et porten el projecte". "Amb ells t'ho jugues tot, o sigui que si no t'agrada els has de dir que no, i si me la jugo i no funciona assumeixo que tota la culpa és meva. Ara hi ha un cert tipus de directors, sobretot a Alemanya, que es dediquen a escandalitzar per fer-se famosos. La culpa és del director del teatre que ho permet", assegura.

Malgrat parlar de retirar-se, el tenor segueix estrenant papers. Cyrano de Bergerac arribarà aquesta temporada al Metropolitan de Nova York (Met), on Domingo ostenta el rècord de temporades inaugurades -20 dels 36 anys que fa que hi canta-. Després durà el Cyrano i Luisa Fernanda al Real, Ifigènia a Tàuride a Los Angeles i al Met, l'estrena mundial d'El primer emperador de Tan Dun, també al Met, així com Tamerlano de Händel. Sumat tot, Domingo calcula que haurà interpretat 126 títols en 44 anys de carrera.

La fi d'una època
Recentment, Plácido Domingo ha enregistrat l'òpera sencera de Tristany i Isolda, un títol que, assegura, "no he fet mai, ni faré, a l'escenari perquè m'hauria perjudicat la veu i escurçat la carrera, és un paper per a un cantant que reuneixi unes condicions vocals excepcionals". L'enregistrament el presenta la discogràfica EMI com l'última òpera d'estudi que grava a causa dels alts costos econòmics que comporta. "Hi ha una crisi molt forta i és una llàstima per a les noves generacions de cantants. La indústria del disc ara es decanta cap als DVD, i tot i que són un fantàstic document visual, mai podran igualar els repartiments perfectes que s'ajuntaven per enregistrar un disc. Però vull ser optimista i pensar que aviat es tancarà aquest cicle i que els joves podran seguir gravant discos". Ell, mentre, ja prepara l'enregistrament de l'òpera Edgar, "l'única de Puccini que no tinc gravada", i Pepita Jiménez, d'Albéniz.
Domingo va recordar la recentment desapareguda soprano Victòria dels Àngels: "Poques persones han tingut tanta simpatia i carisme. Era perfecta en la seva alegria i manera de comunicar, per la seva amistat i la seva bondat". I va afegir que el 2004 ha estat "un any terrible" en què també han desaparegut Renata Tebaldi, Franco Corelli, Carlos Kleiber i Robert Merrill.

Marta Porter
Avui