Pires busca una discogràfica "que hi entengui d'amor"
25/1/2005 |
La pianista, que ha deixat Deutsche Grammophon, toca a l'Auditori.
Pianista d'èxit busca discogràfica que "no hi entengui només de tècnica, sinó també de sentiments i amor". Aquest és l'anunci per paraules que va enviar ahir Maria Joao Pires (Lisboa, 1944) durant la presentació del concert que, en el marc del cicle Ibercamera, oferirà avui a l'Auditori al costat de la Chamber Orchestra of Europe, dirigida per Emmanuel Krivine. Qui havia estat estendard de Deutsche Grammophon s'ha alliberat del compromís amb el segell alemany i espera topar amb "algú que en sàpiga, de música, i no només de màrqueting".
Artista temperamental que ha criticat sense embuts els dirigents polítics portuguesos i les religions, considera que la indústria discogràfica ha de fer una mica d'autocrítica en aquests moments de crisi.
"Prefereixo treballar en equip que no pas sola, tot i que amb els anys he après a seleccionar la gent amb qui vull treballar", afirma la intèrpret. En aquest sentit està encantada de tornar a tocar amb Krivine i la Chamber Orchestra of Europe el Concert per a piano i orquestra número 2, en fa menor, op. 21, de Chopin, obra que van gravar el 1996 per a Deutsche Grammophon. "Tinc una relació física amb aquest concert", assegura la pianista, que se sent "molt còmoda" tocant-lo. El programa escollit per a l'Auditori inclou el Concert per a orquestra de corda, en re major de Stravinsky, i la Simfonia número 4, en si bemoll major, op. 60, de Beethoven.
CONTRA L'ESNOBISME
"Més que una orquestra és un grup de bons músics", diu de la Chamber Orchestra of Europe el director Emmanuel Krivine, que reconeix que "en lloc de conduir la gent" el que li agrada és "escoltar i suggerir". Per això se sent ben a gust amb Pires, amb qui mai no parla de música: "Ens entenem només amb la mirada", assegura el director, que considera que la bona relació es deu sobretot al fet que cap d'ells no és esnob i que no tenen sis targetes de crèdit a la cartera. "Jo només en tinc una i mai funciona", afirma entre rialles la pianista.
De tota manera, Maria Joao Pires últimament no ha tingut gaires motius per somriure. Belgais, el centre per a l'estudi de les arts que va projectar a Castelo de Blanco (Portugal) l'any 1999 i que la va mantenir una temporada lluny dels escenaris, "ha passat problemes durant un any, encara que en els últims dos mesos ha començat a millorar". Fastiguejada amb el camí que ha seguit el seu país en l'última dècada, la guanyadora del premi internacional del Consell Musical de la Unesco el 2004 ha decidit que el projecte no creixerà més i ha dipositat ara totes les esperances en l'equipament cultural que va obrir fa un mes a Salamanca. Entestada a aconseguir que arreli, diu que aquesta iniciativa li aporta el que no li dóna la seva carrera: "Felicitat".
Roger Pascual
El Periódico