Cerca de notícies

Enquesta

Crítica. Brad Mehldau, a la recerca dels seus propis estàndards

23/3/2003 |

 

INTÈRPRETS Brad Mehldau Trio
LLOC Nova Jazz Cava de Terrassa
DATA 19 de març del 2003

Brad Mehldau, una de les poques estrelles que ha donat el jazz els últims anys, tornava a Catalunya després de publicar el seu disc més controvertit, Largo. En aquest treball, on la producció a l'estudi jugava un paper clau, Mehldau desfermava el seu interès per la música pop i desencadenava una nova polèmica entre tradicionalistes i heterodoxos. A Terrassa no va interpretar cap peça del disc, però no hi ha dubte que l'estètica del pop ha fer forat en Mehldau i el seu trio.
El pianista, el contrabaixista Larry Grenadier i el bateria Jorge Rossy han desenvolupat un llenguatge propi que es reflecteix tant en la manera d'interactuar com en l'elecció de repertori. Definitivament, Mehldau s'ha deixat seduir per les cançons. Però no les busca entre les lluents partitures de Broadway o els experiments rítmics i harmònics del bop. En dues hores de concert, a penes va sonar un estàndard i un tema de Thelonious Monk. La resta van ser composicions del pianista, una versió de Mancini, un bolero --amb un magnífic Jorge Rossy-- i adaptacions de Burt Bacharach i Paul Simon.
I és que Mehldau sembla que hagi trobat en la simplicitat harmònica, melòdica i rítmica de les cançons d'avui el millor punt de partida per a la recerca de la bellesa. Al voltant d'aquestes humils composicions, el trio va construir un fascinant diàleg amb l'accent posat en les textures, utilitzant variacions melòdiques a la manera de la música clàssica i amb constants jocs amb el patró rítmic.

Roger Roca
El Periódico