Cerca de notícies

Enquesta

El gran «fitxatge» dels àngels

18/1/2005 |

 

Les banderes de la façana de l'edifici de la Universitat de Barcelona són a mig pal. El porter em confirma que és «en senyal de dol per la soprano que va viure aquí.» Hi va viure i hi va néixer, segons informa l'esquela que la Universitat ha publicat avui en uns quants diaris. També hi va fer pràctiques de cant, com podrien informar els universitaris dels anys quaranta que sentien la veu de la filla del bidell per les finestres obertes i pels claustres.

Més avall, al Palau de la Música Catalana, no hi ha banderes ni cap senyal visible de dol. Els turistes que fotografien la façana i treuen el nas pel vestíbul ignoren que avui el país enterra una de les grans cantants de la música catalana i mundial i que aquesta cantant va donar a la casa que admiren unes quantes vetllades d'esplendor. Podríem parlar de la tradicional discreció catalana si no fos que ens trobem davant del Palau de la Música, que és un edifici que desmenteix, per dins i per fora, qualsevol forma de discreció.

Poc abans de les onze del matí, entren a Santa Maria del Mar el president Pasqual Maragall, acompanyat de la seva esposa; el conseller en cap, Josep Bargalló, i l'alcalde Joan Clos. Les consellers de Cultura i Sanitat, Caterina Mieras i Marina Geli, fa estona que són als bancs amb Artur Mas, president de CiU; Alberto Fernández-Díaz, regidor del PP a l'Ajuntament, i Ferran Mascarell, regidor de Cultura. Jordi Vilajoana ve en representació del Congrés. També hi ha Lluís Recoder, l'alcalde de Sant Cugat, població on vivia la difunta. Els familiars i amics seuen en els primers bancs de l'altra banda, a prop d'on s'han situat l'orquestra i els cors del Liceu.

Si Catalunya fos una altra cosa, es podria parlar d'uns autèntics funerals d'estat. La caixa entra a la nau plena de gent de la segona catedral de Barcelona flanquejada per quatre mossos vestits de gala i pels quatre capellans que oficiaran la missa. En aquell moment, l'orquestra arrenca el preludi de Parsifal, una de les pàgines més majestuoses de Richard Wagner. Hi haurà més música solemne durant la cerimònia. Abans de la lectura de l'evangeli, l'orquestra i el cor interpretaran la Lacrimosa del Rèquiem de Mozart, i, durant la comunió, un passatge del Rèquiem alemany, de Brahms. Al final, El cant dels ocells en un solo de violoncel.

Albert Taulé, rector de Santa Maria del Mar, explica que la música és la més espiritual de totes les arts, que l'òpera és el gènere que les resumeix totes i que diva deriva de divina. Després diu que els cors celestials acaben de fer «un gran fitxatge». És una victòria dels àngels que canten Déu perquè des d'ara tindran una solista divina.
La soprano australiana Joan Sutherland és al funeral. Ahir, al Palau de la Generalitat, tothom tenia ulls per a Domingo, Carreras i Aragall. Avui no han vingut. Ho ha fet la gran Sutherland però ningú no li presta atenció. La força dels tenors quan van de tres en tres.

Al Liceu també hi ha les banderes a mig pal. Busco per l'edifici algun signe informatiu del dol i al final trobo, al fons de la botiga, un prestatge especial amb tots els discos que tenen a la venda de Victòria dels Àngels Els funerals celebrats ahir a Santa Maria del Mar esdevenen un gran i solemne homenatge cívic, religiós i musical a la soprano Victòria dels Àngels, morta dissabte a Barcelona

Manuel Cuyàs
El Punt