Cerca de notícies

Enquesta

Darrer aplaudiment per a Victòria dels Àngels

18/1/2005 |

 

La basílica de Santa Maria del Mar queda petita per acollir els multitudinaris funerals de la gran soprano.

Amb els acords del 'Parsifal' entrava a Santa Maria del Mar el fèretre amb les despulles de Victòria dels Àngels

En la seva homilia, el rector va comentar que la soprano "és un bon fitxatge per al cor d'àngels i sants", però com a "solista"

Una cerimònia amb tota la solemnitat que requeria la figura d'una de les grans cantants del segle XX i amb una gran emoció com la que desprenia la seva veu. Així van ser els funerals per Victòria dels Àngels.

La basílica de Santa Maria del Mar es va omplir fins a vessar per donar el darrer comiat a una de les veus més emblemàtiques de la història de l'òpera i una de les artistes més estimades de Catalunya. Centenars de persones van ocupar les fileres de bancs i els laterals del temple, mentre, davant de tot, s'asseien els familiars de Victòria dels Àngels i les autoritats polítiques.

Com no podia ser d'altra manera, la música va jugar un paper destacat en l'acte, gràcies a la participació del Cor i l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu sota la batuta del seu titular, Sebastian Weigle, i del director Salvador Mas, en aquesta ocasió en funcions d'organista. Per acabar d'arrodonir aquest homenatge pòstum, Victòria dels Àngels va rebre els seus darrers aplaudiments de part de tots aquells que sempre la recordaran.

Una profunda emoció
Amb els acords del preludi del primer acte de Parsifal, de Wagner, entrava a Santa Maria del Mar el fèretre amb les despulles de Victòria dels Àngels, escortat per quatre mossos d'esquadra en uniforme de gala i amb tots els assistents dempeus. La tria de la peça en principi semblava peculiar (la soprano mai va interpretar aquest títol), però la profunda espiritualitat dels pentagrames ressonant per les voltes gòtiques del temple va contribuir a incrementar la profunda emoció imperant, en especial en les nétes de la cantant, visiblement afectades.

El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, la seva esposa, Diana Garrigosa, l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, el vicepresident segon del Congrés de Diputats, Jordi Vilajoana, el conseller en cap, Josep Bargalló, i el director general de l'Institut Nacional per a les Arts Escèniques i la Música, José Antonio Campos, s'asseien a la primera fila del temple, al costat de la família. Més enrere es podia veure les conselleres de Cultura i Sanitat, Caterina Mieras i Marina Geli, i el president de CiU, Artur Mas.

Entre els assistents a la cerimònia hi havia també la soprano Joan Sutherland, el tenor Josep Bros, el director Antoni Ros Marbà, el compositor Albert Guinovart, el violinista Gerard Claret, Mirna Lacambra, presidenta dels Amics de l'Òpera de Sabadell, i Marta Ferrusola, esposa de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol. Alguns van comentar el menor nombre de personalitats del món de la música en comparació a la capella ardent del dia anterior. En tot cas, les reaccions a la mort de la cantant van continuar arribant. En declaracions al diari Le Monde, la mezzosoprano Teresa Berganza creu que amb la mort de Victòria dels Àngels "desapareix tota una època del cant". "Es tenia la impressió que ella havia nascut amb aquesta veu, d'una naturalitat increïble, reconeixible des de la primera nota", afegeix Berganza, i comenta que "a l'escenari era inigualable i posava el públic en trànsit quan agafava la guitarra per cantar una malaguenya o un zapateado. La seva veu era la d'un àngel".

La música va tornar, entre les lectures del llibre de l'Apocalipsi i l'Evangeli segons sant Mateu, amb el Lacrymosa del Rèquiem de Mozart, que va precedir l'homilia del rector de Santa Maria del Mar, Albert Taulé. El capellà va comparar les característiques de les diferents arts, tot recordant que "la música només pren vida al ser executada" i "és la més espiritual de totes les arts".

Amb el cor dels àngels
A més de recordar com la música va donar "des de jove tantes satisfaccions" a Victòria dels Àngels, Taulé va incidir també en el paper de l'òpera com a "culminació de totes les arts entrelligades". El rector no es va estar, com ha sigut habitual en els titulars dels mitjans d'aquests dies, de jugar amb el nom d'una cantant que va "omplir de bellesa el món" amb les seves "carícies auditives". "És un bon fitxatge per al cor d'àngels i sants", però com a "solista, ben a la vista". "Victòria ha assolit la victòria", va afegir, tot concloent citant les escriptures que "el cor dels àngels li farà corona i la introduirà a la Ciutat Santa".

La música de Brahms, amb el primer moviment del seu Rèquiem alemany i el seu perfectament adient "Beneïts siguin els morts", va acompanyar l'eucaristia, mentre que més tard Cristoforo Pestalozzi, violoncel·lista de l'orquestra del Liceu, oferia una de les cançons populars catalanes que la veu de Victòria dels Àngels va sublimar en manta ocasions, El cant dels ocells. Els emocionats aplaudiments dels assistents van acomiadar el fèretre en la seva sortida del temple, i es van reproduir un cop més a l'exterior quan el cotxe funerari va abandonar la plaça de Santa Maria en direcció al cementiri de Montjuïc, on Victòria dels Àngels va ser incinerada.

Xavier Cester
Avui