Antoni Ros Marbà: "La nostra societat no va estar a l'alçada"
16/1/2005 |
Ens ha deixat una artista molt singular, molt atípica. No crec que sigui casualitat que la mena d'artista i el tipus de persona que ella era estiguessin tan relacionats. La seva qualitat com a persona era extraordinària. A més, era una persona fora de l'star system, amb un concepte de la vida un punt esotèric, perquè la vida la va tractar molt malament.
La societat catalana, el món musical del país, en un moment determinat no la va considerar com crec que la Victòria es mereixia. Quan van voler rectificar, ella, que sempre es va comportar amb una gran dignitat, no ho va permetre, es va tancar en ella mateixa, tot i que va viure unes circumstàncies molt adverses.
La Victòria ens ha deixat un patrimoni, una discografia, que és tot un referent artístic molt singular. Ningú ha cantat el lied català com ella; el repertori italià, com la Butterfly o La bohème, el cantava com era ella, una meravella. I tampoc cal oblidar la seva sensibilitat artística en el repertori francès.
Se'ns en va una artista impressionant i, personalment, em queda la recança de pensar que la nostra societat no va saber estar a l'alçada de les circumstàncies.
Avui