16/1/2005 |
Victòria dels Àngels ha estat una figura molt representativa del nostre país, un exemple a seguir per la seva forma d'interpretar la música, per la seva dicció, pel seu estil. Tenia una qualitat de so meravellosa, un so d'àngel, sobretot de la mitja veu cap a baix era com el violoncel de Pau Casals. Ha estat una pèrdua molt gran, una gran tristor. Jo tinc molt a agrair-li. Quan tenia 21 anys, vaig fer una audició davant d'ella. Tornava d'inaugurar la temporada del Metropolitan de Nova York i em va escoltar. Em va dir paraules molt maques, era una persona molt noble que no oblidaré mai. Van passar els anys i jo la vaig admirar sempre, però només la vaig veure un cop a escena, a Pelléas et Mélisande, a Madrid. Va ser una aparició màgica. Victòria dels Àngels deixa la seva saviesa dins nostre, unes arrels molt profundes per als que estimem la música. Sento una gran pena".
Avui