Cerca de notícies

Enquesta

Adéu a una veu d'àngel

16/1/2005 |

 

Victòria dels Àngels ha estat una de les sopranos de referència mundial

L'artista barcelonina va tenir una relació complicada amb el Liceu, on no va actuar durant 25 anys, i només hi va tornar el 1992

Exemple de rigor, sensibilitat i intel·ligència, la soprano va combinar la imparable carrera operística amb el món del 'lied'

L a cantant lírica de veu prodigiosa i musicalitat refinada Victòria dels Àngels moria ahir al matí a 81 anys, a la Clínica Teknon de Barcelona, on estava ingressada des del 30 de desembre passat a conseqüència d'una afecció
respiratòria.

La família de la soprano feia saber ahir que la capella ardent s'instal·larà al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya avui diumenge, entre les dotze del migdia i les set de la tarda, mentre que el funeral de la cantant barcelonina tindrà lloc a la basílica de Santa Maria del Mar, demà dilluns a les onze del matí.

L'1 de novembre del 1923 naixia Victòria dels Àngels López García a la Facultat de Medicina de Barcelona. Filla de bidell, va viure la infantesa i joventut marcada per aquest entorn. Potser per això, de ben petita i d'amagat, se li feia normal jugar amb un piano desafinat del paranimf de la universitat, fins que el rector ho va descobrir, i reconeixent-hi una veu excepcional, en aquella nena d'onze anys, va fer arreglar el piano i traslladar-lo a l'àtic de la universitat, on vivia la família.

El mateix edifici on tornaria molts anys després, concretament el 1987, per rebre un honoris causa que feia justícia a una cantant d'extraordinària musicalitat, exemple de rigor, sensibilitat i intel·ligència, que cantava amb la mateixa facilitat tant obres líriques com dramàtiques, gràcies a un registre de veu lluminosa, sense límits, que li possibilitava poder interpretar obres tan diverses com les de Rossini, Wagner, Puccini, Händel, Schubert, Verdi, Schumann, Granados, Massenet, Albéniz, Montsalvatge o Mompou, convertint-la en una de les sopranos de referència mundial.

Els inicis, però, no van ser fàcils. La Guerra Civil li va impedir seguir els estudis de cant que havia iniciat als tretze anys. Tot i no voler-s'hi dedicar, als setze anys va reprendre els estudis musicals i no va ser fins després de guanyar un concurs a Ràdio Barcelona que es va decidir pel cant. Les seves primeres aparicions artístiques van ser amb el grup de música antiga Ars Musicae, tota una raresa a l'època. Segons va declarar ella mateixa en més d'una ocasió, va ser llavors quan de debò va aprendre a cantar.

Carrera imparable
El 13 de gener del 1945 debutava al Gran Teatre del Liceu com la comtessa de Les noces de Fígaro, paper que va repetir la temporada següent juntament amb les heroïnes de Manon i La bohème. Tres anys més tard, a més de casar-se amb Enric Magriñà, amb qui va tenir dos fills, guanya el primer premi en un concurs de cant a Ginebra que li va obrir les portes del Covent Garden i d'una carrera internacional imparable: debut a l'Òpera de París com la Marguerite de Faust (1949), gira per Amèrica del Sud, debut com a Mimì de La bohème al Covent Garden i concert al Wigmore Hall de Londres; debut al Metropolitan de Nova York (1951); enregistraments a Milà, París i Nova York d'El barber de Sevilla, La vida breve, Manon, Faust i La bohème (1952-1956), gira per Austràlia (1956), Madama Butterfly a Roma (1959) i, com a gran data: debut a Bayreuth com a l'Elisabeth del Tannhäuser, el 1961, dirigida per Wolfgang Sawallich, convertint-se en la primera cantant espanyola que actuava al festival wagnerià.

Relació amb el Liceu
Va tenir una relació estranya amb el Liceu. Durant cinc anys, mentre debutava a tot el món, no l'hi van convidar i després, durant 25 anys més, tampoc. Segons ella havia dit més d'un cop, a causa de les pressions d'alguns cantants d'òpera.

Avui