Jaume Aragall: 'Un personatge irrepetible'
16/1/2005 |
He dit tantes coses bones de Victòria dels Àngels en vida que ara mateix no les sé repetir amb la mateixa passió i convicció. Avui és un mal dia per a tots i especialment dur per a mi que he estat a prop seu en les últimes hores de la seva vida.
És una figura irrepetible, que va marcar una època en el món de l'òpera i el cant, però també va ser, i a la mateixa altura, una persona exquisida, desbordant de senzillesa i humanitat, que portava la seva mestria amb el tarannà d'una antidiva.
La vaig conèixer el 1968 a Nova York. Victòria era una estrella i jo un tenor que seguia la seva carrera. Vam coincidir al mateix hotel i sempre em va tractar com un igual. No em va sorprendre la seva actitud, però el contacte amb ella va ratificar el que sempre he pensat, que els grans atresoren la bondat i la humilitat.
Tot i que va coincidir amb figures com Maria Callas i Renata Tebaldi ningú al món de l'òpera va posar en dubte un talent i una personalitat que estaven a la mateixa altura. Jugava a la divisió dels exquisits. Amb una veu privilegiada era capaç d'abordar el repertori més ampli i donar a les seves interpretacions un toc distintiu. Brillant en el repertori francès i italià, va fer molt per la música catalana, a la qual va donar una dimensió universal amb les seves actuacions.
Només espero que Catalunya li doni el reconeixement que es mereix a una glòria del segle XX. La seva vida ha estat plena de sofriment --va perdre un fill i va saber donar tot el seu afecte a l'altre, afectat per síndrome de Down--, però el gran llegat que ens deixa mereix que mai quedi en l'oblit.
Jaume Aragall
El Periódico