Cerca de notícies

Enquesta

Adéu a la veu sublim de Victòria dels Àngels

16/1/2005 |

 

L'exquisida soprano, que va debutar el 1941, mor a Barcelona als 81 anys.

La soprano Victòria dels Àngels va morir dissabte a la matinada als 81 anys a la Clínica Teknon de Barcelona, on estava ingressada per problemes respiratoris des del dia 30 de desembre. La família de la soprano ha anunciat que la capella ardent s'instal.larà avui al Palau de la Generalitat, entre les 12.00 i les 19.00 hores. La Basílica de Santa Maria del Mar acollirà demà dilluns, a les 11.00, el funeral.

Nascuda Victòria dels Àngels López García l'1 de novembre de 1923 a l'edifici de la Universitat de Barcelona --de la qual el seu pare, immigrant andalús, era bidell--, des de la seva adolescència va destacar pel seu talent musical i la seva excepcional intuïció interpretativa, suma que va donar com a resultat una veu sublim. Fins i tot amb el pas dels anys, les referències de la discografia oficial de la soprano --gravada a EMI sobretot en els seus anys de glòria, entre les dècades dels 50 i 60 del segle XX-- es continuen trobant entre les més venudes i recomanades en les publicacions especialitzades.

UN PREMI RADIOFÒNIC
Dels Àngels va entrar el 1939 al Conservatori del Liceu. En la seva època d'estudiant es va presentar a un concurs de cant que s'emetia a Ràdio Barcelona, patrocinat pel conyac Tres Cosacos, que tenia com a premi participar en la representació d'una òpera. El triomf en aquell concurs, el 20 de desembre de 1940, li va facilitar el seu debut operístic, el 31 de gener de 1941 al Victòria. Va fer de Mimì, de La bohème, que va ser un dels seus personatges clau. També el 1941 va debutar al Palau de la Música Catalana, en un concert escolar (el debut oficial va ser el dia 19 de maig de 1944, en un recital en què va estrenar la cançó de Frederic Mompou Damunt de tu, només les flors), i va començar la seva col.laboració amb el grup de música antiga Ars Musicae.

Després d'acabar, el 1942, els estudis musicals a una velocitat rècord, Dels Àngels va debutar al Liceu, el 13 de gener de 1945, amb un altre dels papers que la farien cèlebre, la Comtessa de les mozartianes Noces de Fígaro. Dos anys després, el 1947, va guanyar el primer premi del Concurs Internacional de Cant de Ginebra, que va ser un trampolí per a la seva carrera internacional: un any després va debutar a Londres, al Wigmore Hall, cantant el paper de Salud a La vida breve de Manuel de Falla i va firmar un contracte en exclusiva amb EMI, discogràfica en què llavors gravaven grans dives com les sopranos Maria Callas i Elisabeth Schwarzkopf.

El 1950 Dels Àngels va debutar al Carnegie Hall de Nova York i un any després a la Metropolitan Opera House. La seva carrera, perfectament encarrilada, va tenir dos moments significatius més el 1961: el seu debut al Festival de Bayreuth, on va cantar una Elisabeth de Tannhäuser encara avui venerada als cercles wagnerians, i l'estrena al Liceu de la cantata de Falla Atlàntida.

El 1980, després d'unes funcions al Teatro de La Zarzuela de Madrid de Pelléas et Mélisande, de Claude Debussy, es va retirar dels escenaris operístics i es va consagrar a l'art del recital, cosa que li va permetre, després de molts anys de diferències, tornar al Liceu el 1992, 25 anys després de la seva última actuació, amb l'òpera de Jules Massenet Manon. Allunyada els últims anys dels focus, especialment des de la mort el 1998 del seu fill gran, Dels Àngels deixa un vast llegat discogràfic irrepetible i encara vigent.

Joan Anton Cararach
El Periódico