Cerca de notícies

Enquesta

Rostropóvitx: "Els països que volen la independència hi tenen tot el dret"

12/1/2005 |

 

El veterà violoncel·lista dirigeix l'Orquestra Nacional de Rússia al Palau de la Música Catalana.

Llegenda viva de la música, Mstislav Rostropóvitx torna a Barcelona vuit mesos després d'inaugurar el Fòrum. El retorn el fa avui dins la temporada Palau 100 al capdavant de l'Orquestra Nacional de Rússia.

Sempre feliç de tornar a Barcelona, en totes les seves visites el violoncel·lista i director recorda l'amistat que l'unia a Pau Casals i a Salvador Dalí. Del primer en té un record inesborrable -va ser mestre del seu pare primer i d'ell mateix després, a més de gran amic-. Del segon, n'evoca Cadaqués i el retrat al carbó que penja a casa seva, a Sant Petersburg.

La trobada amb la premsa ahir va ser un recital de records, de compartir vivències i, als seus 77 anys, de fer gala d'una memòria prodigiosa en què cada anècdota anava acompanyada de dia, mes i any.

Relacionat-ho amb el concert d'avui, Rostropóvitx va parlar del compositor i amic Dmitri Xostakóvitx, de qui dirigeix la Simfonia núm. 5. Completa el programa l'obertura del ballet Romeu i Julieta de Txaikovski i el Concert per a violí de Beethoven, amb el danès Nikolaj Znaider de solista.

L'amic Xostakóvitx
"El 1943, un any després d'entrar a estudiar al Conservatori de Moscou, vaig tenir Xostakóvitx de professor. Allà va començar una relació que es va acabar el 24 de maig de 1974, en què ens vam acomiadar. El dia 26 jo abandonava el país, m'expulsaven. Xostakóvitx em va dir que si rebia una partitura sense nom no la llencés, que l'estudiés abans. Va morir l'any següent i jo vaig rebre la Sonata per a piano i cello, que fa poc he enregistrat", explica. Pel que fa a la Cinquena sinfonia, el músic assegura que va jugar un paper fonamental en la vida del compositor. "Quan el 1936 es va estrenar amb gran escàndol Lady Macbeth, una òpera genial -afegeix-, Stalin, que no hi entenia gens de música, intentava destruir-lo com a compositor. En aquells anys fàcilment eres afusellat o enviat a un camp de concentració. La Filharmònica de Leningrad va deixar d'assajar la Quarta simfonia, una obra nolt difícil i sofisticada, i tothom esperava expectant la seva pròxima obra. Quan es va estrenar la Cinquena, l'èxit va ser tan absolut que els comunistes no van tenir altra elecció que dir que realment tenia talent. Deien que Stalin li havia dit com havia de compondre. Quan l'escoltes hi ha molts sobreentesos, notes que està obligat a somriure però que l'apunten amb una pistola".
"El pitjor any per als músics va ser el 1948 -continua-. El 10 de febrer del 1948 el Comitè Central del Partit Comunista va aprovar un decret contra el formalisme en la música que deia quins compositors no tenien cap talent i com tapaven aquesta falta amb música difícil i plena de formalismes que ningú no entenia. Entre ells hi havia Prokófiev i Xostakóvitx. Tots els ballets de Prokófiev van ser prohibits. Els anys abans de la seva mort -Prokófiev va morir 40 minuts després de Stalin, el 5 de març del 1953, emfatitza-, el convidava a la meva datxa, on va compondre tres obres per a cello", recorda, feliç pel que està passant actualment a Rússia.

Malgrat els greus enfrontaments amb el règim soviètic que li van valdre l'exili, Rostropóvitx es declara amant del seu país. "Em van treure la nacionalitat russa, però mai vaig acceptar-ne una altra en senyal d'amor al meu país".

El 1991 va tornar-hi sense visat per recolzar els que s'opoal cop d'Estat. "Vaig ser quatre dies a la Casa Blanca de Moscou -segueix-, però mai vaig pensar que la Unió Soviètica deixaria d'existir. Va ser un regal de Déu per a tot el poble! Després d'un temps en què no hi havia experiència de llibertat i algunes persones se'n van aprofitar per guanyar diners, uns honestament i altres no, ara és el moment de posar ordre a la vida interior del país. Els països que volen la independència hi tenen tot el dret", assegura. "La independència dels països bàltics és un procés natural i els desitjo sort i felicitat. Ucraïna, que també era el meu país i on vaig fer el primer concert als 13 anys, ara pot decidir el seu destí".

L'escull, Txetxènia
Potser l'escull és Txetxènia. Tot i que amb el pas del temps Rostropóvitx ha moderat la seva opinió, fa uns anys era obertament contrari a la segregació. "L'important és que ara no hi ha guerra a Txetxènia. Hi ha grups que volen provocar-ne una, potser amb objectius religiosos. Jo respecto totes les religions i em sembla important que cada persona tingui el seu Déu. Crec que hi ha hagut errors per totes dues parts però que finalment trobaran el camí per la pau".

Marta Porter
Avui