Cerca de notícies

Enquesta

Rostropóvitx: "S'ha de posar ordre al meu país"

12/1/2005 |

 

El violoncel.lista dirigeix l'Orquestra Nacional de Rússia al Palau de la Música.

Mstislav Rostropóvitx (Azerbaidjan, 1927) sempre s'ha sentit fidel a la mare Rússia. De fet, tot i que molts dels contratemps que ha patit en la seva intensa vida han estat per criticar el que passava a la seva terra, no ha deixat d'estimar-la. Per això, la possibilitat de dirigir l'Orquestra Nacional de Rússia és sempre motiu d'orgull. Una passió per la seva pàtria que espera transmetre aquest vespre al Palau, on la formació, amb el violinista Nikolai Znaider com a solista, oferirà un concert compost per Romeu i Julieta, de Txaikovski, el Concert per a violí i orquestra, de Beethoven, i la Simfonia número cinc, de Xostakóvitx.

"Quan ens van prendre la nacionalitat a mi i a la meva dona, no vaig voler acceptar-ne mai cap altra, com a mostra d'amor pel meu país", diu el violoncel.lista, que va perdre la ciutadania soviètica el 1978 per brindar suport explícit al premi Nobel de literatura Aleksandr Soljenitsin. Tot i que Mikhaïl Gorbatxov l'hi va restituir el 4 de desembre de 1989, va viure des de la Casa Blanca el cop d'estat de l'agost del 1991 que suposava el final de l'URSS, fet que recorda "com un regal de Déu", ja que no creia que aquell règim s'ensorrés mai.

Crític amb el desconcert que va succeir la caiguda del model soviètic, en què "alguns es van aprofitar del sistema per guanyar diners de forma deshonesta", el director avala la gestió de Vladímir Putin perquè "s'ha de posar ordre a Rússia". Així mateix, defensa el dret de les repúbliques bàltiques a la independència, encara que li resulta difícil pensar que per anar a Ucraïna, on va actuar per primera vegada quan tenia 13 anys, hagi de travessar una frontera: "Si jo, després de 50 anys casat ja m'he acostumat a la meva dona, imaginin el que deu ser estar 300 anys junts".

Sobre el conflicte de Txetxènia, l'artista --que va obtenir el premi Príncep d'Astúries de la concòrdia del 1997 juntament amb Yehudi Menuhin-- va preferir ser menys explícit i es va limitar a dir que, tot i que hi ha hagut errors per les dues parts, "el més important és que ara no hi ha guerra i tot es pot acabar bé".

DEVOCIÓ PEL MESTRE
Considerat el millor intèrpret de Xostakóvitx, Rostropóvitx segueix presentant l'amistat que els va unir com un dels seus principals motius d'orgull. Per ell, que el va conèixer el 1943 al Conservatori de Moscou, el 1948 sempre estarà marcat com "un dels pitjors anys de la història de Rússia", ja que va ser l'any en què el comitè central del PCUS va condemnar el seu mestre per "formalisme". La Cinquena té una significació especial perquè la va començar a escriure després que el setge de Stalin el portés a suspendre els assajos de la Quarta: "És una obra que volia arribar al cor. El centre emocional de la Cinquena és a la tercera part amb un final triomfal. S'hi nota que Xostakóvitx està obligat a somriure però té una pistola darrere".

Roger Pascual
El Periódico