Cerca de notícies

Enquesta

El concert de Cap d'Any se solidaritza amb l'Àsia

2/1/2005 |

 

La Filharmònica de Viena i Lorin Maazel donen 100.000 euros a les víctimes del sisme submarí.

La tristesa i el respecte a les víctimes del sisme submarí al sud-est àsiàtic van acompanyar ahir els tradicionals valsos del concert de Cap d'Any de la Filharmònica de Viena, que va obrir així el 2005 sota la batuta de Lorin Maazel. Habitualment els músics vienesos transmeten al món els seus bons desitjos amb l'alegre lleugeresa dels valsos i polques del segle XIX, però en aquesta ocasió van deixar traslluir el rerefons nostàlgic d'aquestes obres. Per aquesta raó, la tradicional Marxa Radetzky, un dels alegres bisos amb què s'acostuma a tancar el concert, no va sonar ahir.

En el missatge de bons desitjos que acostumen a fer els directors del concert, un circumspecte Maazel va esmentar la necessitat de reconstruir el que "la naturalesa i els homes destrueixen". És per això que la Filharmònica ha pres la decisió de destinar 100.000 euros de la recaptació del concert a les víctimes de la catàstrofe. "Ens hem d'esforçar per mantenir la dignitat de la vida i utilitzar els nostres pensaments i actes per portar esperança a totes les persones del món", va afirmar el mestre.

DOBLE HOMENATGE
Indonèsia i Malàisia, dos dels països més afectats pel sisme submarí, estan entre els "nous" països que aquest Cap d'Any van poder per primera vegada disfrutar de la versió televisada del concert que aquest any havia estat concebut com un doble homenatge a Maazel, que fa 25 anys va dirigir per primera vegada aquest tradicional acte i el pròxim mes de març celebrarà el 75è aniversari. Però els tràgics esdeveniments i la preocupació per l'incert destí de milions de persones a la regió sinistrada --entre les quals hi ha diversos centenars d'austríacs--, van entristir aquest espectacle. Malgrat tot, els filharmònics van decidir no modificar el programa planejat.

Per aquesta raó tampoc hi va haver ahir els tradicionals acudits musicals i els membres de l'orquestra no van entonar a cor, com és costum, el "Prosit neujahr" (la salutació per al nou any), encara que sí, "per fidelitat a les obres", van escenificar les situacions gracioses que els compositors van inscriure originalment en les partitures.

Els músics vienesos van interpretar per primera vegada diverses obres poc conegudes del públic, com ara la Marxa Indigo, amb què van obrir la primera part de l'espectacle, la Polca Haute Volée (Polca de l'alta societat) i Winterlust (Els plaers de l'hivern), de Johann Strauss fill, igual que A la vienesa, una polca a la francesa del compositor austríac Josef Hellmesberger.

En la versió televisada, no hi van faltar les coreografies del Ballet de l'Òpera de Viena, dirigides per l'italià Renato Zanella, que va traslladar els teleespectadors a diversos escenaris austríacs. Al Palau Coburg, el ballarí Vladímir Malajov, intendent del Ballet de l'Estat de Berlín, va lluir com a solista juntament amb Polina Semionova a la Polca Mazur, de Johann Strauss fill.

El concert va acabar amb el més famós dels tots valsos, El Danubi Blau, de Johann Strauss fill, acompanyat d'una escena de ball dedicada al 50è aniversari de la sobirania de la II República d'Àustria i a la celebració dels 60 anys del final de la segona guerra mundial.

Wanda Rudich
El Periódico