Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu i el TNC acosten dos clàssics al públic més jove

18/12/2004 |

 

El coliseu presenta un carnaval animal, i el teatre, una Ventafocs rebel.

El Gran Teatre del Liceu i el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) acosten als gustos de l'exigent públic infantil dos grans clàssics, El carnaval dels animals i La Ventafocs. Tots dos muntatges, realitzats amb titelles, estan recomanats per a nens de 4 anys endavant.

Una orquestra d'11 músics i 29 titelles --entre ells un dinosaure d'11 metres de llarg per 6,5 d'alt-- interpreten El carnaval dels animals, de Saint-Saëns, al Liceu des d'aquest cap de setmana fins al 5 de gener. L'espectacle comença com un joc, amb Preludi a la migdiada d'un faune, de Debussy. "Tot passa com en un somni però és molt real. El faune arriba, s'adorm i comença a imaginar animals, que apareixen per tot arreu", explica Enrique Lanz, director d'escena, que anteriorment ja va presentar l'aplaudida versió de Pere i el llop: "Volem connectar amb la part emocional del nen".

La Ventafocs (Potser sí, potser no), que recalarà a la Sala Tallers del Teatre Nacional des del 21 de desembre fins al 9 de gener, té poca cosa a veure amb la imatge típica d'aquest conte. En aquest cas, la protagonista és "una noia rebel, intel.ligent i activa", explica Josep Maria Benet i Jornet, autor de l'adaptació, que no treballava per al públic infantil des de feia més de 10 anys. La companyia d'Igualada Teatre Nu interpreta l'obra amb vuit titelles de cartró pedra d'estètica renaixentista. Poncellina --el nom de la protagonista és un homenatge a la versió de Folch i Torres-- pràcticament no necessita la fada padrina, "que a vegades s'equivoca", assenyala Benet i Jornet, que ha donat més ritme a la història i hi ha afegit humor. "No és el conte oficial de Disney, Perrault o Andersen. Explico aquest conte tal com l'explicaven els meus avis". Assegura no haver-se inventat res. La seva versió és una barreja de dues històries populars: La Ventafocs i Pell d'ase. En aquesta versió no hi ha cap carbassa que es converteixi en carrossa, però en canvi sí que hi ha un burro que caga tresors.

EL SOMNI DE DALÍ
Art i teatre s'entrecreuen a El petit Dalí, un llibre adaptat per a l'escena pels seus propis autors: Anna Obiols (text) i Subi (imatges). Un elefant camallarg, un xef que cuina rellotges com si fossin truites i moltes sorpreses més poblen aquest muntatge multidisciplinari amb teatre, màgia, titelles, dansa i música. El protagonista és un nen (Rubén Ferrer) amb una imaginació tan gran com la del geni de Figueres i que es llança a l'aventura per descobrir els seus somnis.

Marta Cervera
El Periódico