L'òpera Rigoletto torna al Liceu després de 10 anys
14/12/2004 |
Rigoletto, la peça inspirada en Le Roi s'amuse de l'autor romàntic Victor Hugo, torna al Liceu interpretada pel baríton malagueny Carlos Álvarez, el tenor argentí Marcelo Álvarez i la soprano albanesa Inva Mula. L'òpera forma part de la trilogia popular de Verdi i es converteix en un model del concepte de drama, combinant la tragèdia i la comèdia propia del Romanticisme. Fins al 5 de gener
L'òpera de Rigoletto de Verdi es va estrenar al Teatre La Fenice de Venècia el 1851. És la primera part de la trilogia formada per La Traviata i Il Trovatore. Aquesta peça, basada en el drama de Victor Hugo, trasllada l'acció a la Cort Renaixentista del Duc de Màntua i les peripècies del seu bufó Rigoletto.
De caire romàntic, Rigoletto vol expressar la complexitat de la vida mitjançant el contrast entre el bé i el mal, la bellesa i la lletjor o la tendresa i la crueltat. La història del bufó, servil criat del Duc de Màntua, acaba convertint-se en una tragèdia quan descobreix que la seva filla secreta ha estat seduïda pel Duc, conseqüència que la porta a la mort a causa d'una maledicció.
Tres actes trepidants
El primer acte s'emmarca en una gran festa a la cort del Duc de Màntua. Tenim dos clars protagonistes: d'una banda, un jove presumptuós i depravat i, de l'altra, el geperut Rigoletto, fervent defensor del seu Duc, que s'ha guanyat l'enemistat dels cortesans.
Aquest acte gira entorn la venjança dels cortesans entorn Rigoletto. Planegen raptar la seva filla Gilda, la qual pensen que és la seva amant, i el convencen perquè els ajudi dient-li que es tracta d'una altra persona. Quan Rigoletto s'adona de la cruel burla -ha col·laborat en el rapte de la seva pròpia filla- recorda amb terror la maledicció que li va fer Monterone a la festa en acusar el seu amo de violar la seva filla.
D'aquí passem al segon acte, quan el duc s'assabenta de que els seus cortesans han segrestat a Gilda. Rigoletto, humiliat i angoixat, planeja la seva venjança quan l'avisen de que Gilda ha estat forçada pel Duc. Torna a aparèixer en escena Monterone, camí de la presó, i Rigoletto li promet executar una venjança conjunta.
En el tercer acte, Rigoletto vol obrir els ulls a la seva filla i la porta a un hostal on el Duc s'ha donat cita amb una prostituta. Sense ser vistos, el bufó pacta l'assassinat del Duc, però la bella Magdalena, cortesana seva, se sent captivada pels seus encants i dissuadeix al seu germà de l'assassinat. En comptes de matar al Duc, ho patirà el primer viatger que arribi a l'hostal. Amb tanta mala sort, que Gilda torna a l'hostal disfressada d'home i és ferida de mort. Clou l'obra amb Rigoletto invocant amb un crit la terrible maledicció de Monterone.
Un repertori melodiós
L' argentí Marcelo Álvarez interpreta com a tenor al Duc de Màntua. Va començar la seva carrera professional a Itàlia i va debutar en La Somnàmbula al Teatre Fenice de Venècia el 1995. Ha cantat als més prestigiosos escenaris internacionals com Nova York, Londres o Berlín. Destaquen les seves interpretacions en La Bohème, Un ballo in maschera o La Traviata. Gran intèrpret de les peces de Verdi, ha fet el paper de Duc de Rigoletto a Londres i París.
Per la seva banda, el baríton Carlos Álvarez interpreta a Rigoletto. Entre els seus guardons hi trobem el premi Grammi 2001 al millor Intèrpret Llatí de Música Clàssica i el Classical Award 2002 pel mateix. Va debutar al Liceu la temporada 1995-96 amb Cléopâtre amb Montserrat Caballé.
I també debuta al Liceu com a Gilda, l'albanesa Inva Mula. La soprano ha actuat a les òperes més prestigioses com l'Òpera de París o Londres en papers a La Traviata o La Bohème.
Aquest repartiment d'artistes està dirigit per Jesús López Cobos, habitual en les grans orquestres europees i americanes. Debutà com a director musical a l'òpera de Venècia i ha estat el primer director espanyol a pujar al podi de les òperes de Milà, Londres, París i Nova York. Guanyador del Premi Príncep d'Astúries de les Arts i de la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts dirigeix a l'Orquestra simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu en aquesta òpera pròpia del repertori tradicional.
Partitures a flor de pell
La partitura de Verdi en aquesta òpera extreu tota mena de sentiments diversos i canviants. Les àries i recitatius constants reforcen la vessant dramàtica. Cançons com Caro Nome de Gilda, la bella filla de Rigoletto, el contundent Cortigiani, vil razza dannata, que mostra l'odi i l'afany de venjança de Rigoletto i, sobretot, La donna è mobile, interpretada pel Duc, conformen una discografia pròpia d'una peça romàntica que deixa les emocions a flor de pell.
Anabel Costa
Canal Cultura