Cerca de notícies

Enquesta

'La forza del destino': Al servei de Leonora

11/3/2003 |

 

'La forza del destino', de Verdi. Virginia Todisco, Josep Fadó, Hyoung-Kyoo Kang, Marisa Roca, Josep Pieres. Director d'escena, escenografia i il·luminació: Stefano Poda. Cor Amics de l'Òpera de Sabadell. Orquestra Simfònica del Vallès. Director: Elio Orciuolo. Sabadell, Teatre de la Faràndula. 7 de març.


Aquest títol operístic que tant sovintejava fa uns anys en els teatres és la primera vegada que el presentava l'Òpera de Sabadell. Ha estat un encert confiar aquesta nova producció al director d'escena Stefano Poda, que ha sabut potenciar l'atenció cap als seus grans moments lírics, que són els que justifiquen l'èxit d'una òpera bastida sobre un argument infumable. Aquestes obres literàries que inspiren els llibrets fan digerible la història a base de matisos i bona tècnica d'escriptura. En canvi, quan s'adapten per a una òpera, l'esquematització és obligada i acostuma a ressaltar-ne l'absurd. La tragèdia està farcida d'entreteniments que permeten lluir-se al cor i a certs personatges secundaris que serien plenament prescindibles en una operació quirúrgica similar a la que va fer Peter Brook amb Carmen. És precisament, però, en aquests números de massa -les escenes de soldats, de monjos, de venedors i d'una gitana que prediu el futur- quan Poda aconsegueix els millors moments escènics. La prestació actoral i vocal del cor és realment extraordinària.
Poda, en un decorat únic que amb la diversa il·luminació permet suggerir més que no pas descriure, l'encerta també en presentar el personatge principal, Leonora, com a centre d'atenció. Una Virginia Todisco -filla del recordat i vocalment valent Nunzio- alta, esvelta i elegant, que sap donar el personatge i captar des del primer moment l'atenció del públic. Amb moments vocals bonics i de bon gust, fa témer pel futur de la seva veu si, ben jove, afronta rols tan importans, i la diferent coloració vocal tal vegada se li accentuï en comptes d'arribar a aconseguir aquest timbre únic tan admirat en cantants que l'han posseït com la Tebaldi o la Freni. Molt bé en l'acte segon i, en el quart, en el superb moment escènic, ple de llum daurada, amb què Poda la va agombolar, va superar alguna vacil·lació fent un Pace, pace, mio Dio impactant i emotiu. La Todisco va substituir, doncs, molt bé la inicialment prevista Micaela Carosi.
Josep Fadó, en el paper de Don Álvaro, es va confirmar com una de les veus més importants del país en el seu registre. Li cal encara rodar-se i cultivar més la línia de cant però sens dubte té tots els atots necessaris, tant en bellesa com en potència de veu, per fer una bona carrera. També va ser remarcable la prestació del baix coreà Hyoung Kyoo Kang i prometedora la de Marco Moncloa, en el rol de Fra Melitone. Van contribuir a la festa vocal les veus notables de Marisa Roca, Josep Pieres i Mariano Viñuales. El director musical Elio Orciuolo, bon coneixedor de la partitura, va saber mantenir la tensió i diferenciar bé les diverses dinàmiques amb una orquestra que, salvant algun moment de l'obertura, va fer una prestació digna.

Jordi Maluquer
Avui