Cerca de notícies

Enquesta

L'art com a element de la barbàrie

30/11/2004 |

 

És moral posar al mateix pla la música dels perseguits i la dels perseguidors? Aquesta és una de les preguntes que queden a l'aire un cop vista l'exposició 'El Tercer Reich i la música', fins al 9 de gener al Museu de la Música de París.

Per descomptat que la pregunta conté una exageració, ja que ni Richard Strauss ni Carl Orff, ni encara menys Richard Wagner (que no hi era) es van dedicar a exterminar jueus ni altres sectors odiats pel Tercer Reich. Tot i així, no deixa de produir un calfred veure en una vitrina la partitura d'El somni d'una nit d'estiu que Orff va preparar servilment per substituir la de Mendelssohn.

La mostra comissariada per Pascal Huynh és un testimoni esplèndid de com la música va jugar un rol destacat a l'Alemanya hitleriana: des de la reivindicació emfàtica de les grans figures del passat, com Wagner, però també Bach, Händel i Beethoven (no deixa de ser curiós el canvi de sentit que pot tenir una peça com la Novena simfonia), fins a les grans manifestacions com el Festival de Bayreuth, passant pels concerts de Wilhelm Furtwängler i la Filharmònica de Berlín als principals centres industrials. Per descomptat, la contraposició entre els que es van quedar, com Strauss, Furtwängler, Hans Knappertsbusch i Clemens Krauss, i els que van marxar, com Weill, Hindemith i Schönberg, alimenta la reflexió sobre els motius d'uns i altres.

Però la cara més infamant de l'època és la de la persecució i extermini, un extermini en el qual la música també tenia el seu rol. Com en el camp de concentració de Terezín, on artistes de tot tipus podien continuar la seva activitat, abans de ser duts a les cambres de gas. O com la impactant fotografia d'un presoner conduït a la seva execució mentre els seus companys desfilen tocant. Com va dir Pascal Huyhn en una entrevista a Le Monde, "la recuperació de l'art com un element possible de la barbàrie encara és una cosa difícil d'acceptar".

Xavier Cester
Avui