María Bayo: "Vull actuar un cop a l'any al Liceu"
10/3/2003 |
La soprano torna al coliseu amb 'Il viaggio a Reims', una obra coral de Rossini.
La soprano María Bayo torna aquesta nit al Liceu amb l'estrena d'Il viaggio a Reims, de Rossini, una obra coral i plena d'ironia que s'estrena al coliseu barceloní. El dramaturg i director teatral Sergi Belbel entra en el món de l'òpera amb aquest vistós muntatge que transcorre en un balneari de finals del segle XIX. El mestre Jesús López Cobos, director del Teatro Real, debuta per fi al fossat del Liceu amb aquesta producció en què participa del joc escènic.
Bayo, una de les sopranos espanyoles de més projecció, interpreta la propietària del balneari, on es reuneixen membres passats de moda de l'alta aristocràcia europea abans de viatjar a Reims per assistir a la coronació del rei Carles X de França. Per a aquest esdeveniment, Rossini, en plena maduresa, va compondre aquesta obra.
"Represento el futur empresarial de la dona d'avui, de la burgesia que va prendre el poder a l'aristocràcia. El meu personatge està entre dues aigües: no li agraden els nobles, però en viu i pressent que tot canviarà", diu Bayo, encantada amb el pis que acaba d'estrenar al centre de Barcelona.
"Vull actuar al Liceu un cop a l'any, per això m'he comprat el pis a prop de l'òpera", explica la soprano, que també té residència a França. Prepara per al Gran Teatre un concert per a la pròxima temporada, i L'elisir d'amore, de Donizetti, per a la següent.
COM UN ACUDIT
Il viaggio a Reims és una obra que commemora el retorn dels borbons al tron de França i reflecteix la situació d'Europa fa més de 150 anys. "Rossini tenia una visió increïble", comenta Bayo. "La seva idea d'Europa ve molt a tomb amb el que passa ara i el muntatge et fa pensar".
La soprano considera "interessant" treballar en aquesta creació coral que posa en relleu el costat còmic dels cantants. El llibret, "atípic", recorda els acudits amb persones de diferents nacionalitats. Hi apareixen diversos francesos (Josep Bros i Mariola Cantarero), un alemany (Enzo Dara), un espanyol (Ángel Òdena), un rus (Keneth Tarver), una polonesa (Paula Rasmussen), dos italians (Elena de la Merced i Nicola Ulivieri), un anglès (Simón Orfila) i una grega (Claudia Schneider).
Però no és una obra fàcil. "Rossini, com Mozart, és transparent com el vidre. Exigeix molt als cantants i si un s'equivoca no ho pot dissimular", afirma Bayo. Il viaggio a Reims requereix cantants virtuosos capaços d'enfrontar-se a les exigències d'una partitura en què cada un té el seu moment de glòria, però on destaquen els números corals, en especial una peça per a 14 veus.
Belbel ha intentat treure el màxim partit del balneari, amb les seves piscines i massatges per explotar la sensualitat i la comicitat, sobretot al primer acte, ple de sorpreses. El muntatge va ser molt aplaudit dissabte passat, a l'assaig general. "Ha sigut un treball relaxant i maco. Belbel ens va demanar perdó als cantants el primer dia per fer òpera, però no tenia per què".
Amb l'agenda plena de compromisos fins al 2006, Bayo rep cada vegada més propostes que no pot atendre. "He tingut molta sort en la meva carrera, sempre he fet coses que m'han semblat oportunes i m'han vingut de gust. Ningú m'ha imposat res". No té pressa per ampliar el seu repertori. "No cantar traviata no et fa millor ni pitjor. L'important no és cantar Verdi o Puccini, sinó saber quin paper fer a cada moment".
TRAJECTÒRIA D'ÈXIT
Ha treballat a consciència per arribar molt amunt. Originària de Fitero (Navarra, 1963), aquesta soprano de petita estatura que creix a l'escenari ha realitzat una progressió espectacular des dels seus començaments al cor de la parròquia.
Salzburg, la Scala de Milà i el Metropolitan de Nova York s'han rendit a aquesta artista que encapçala el relleu de les grans dives, com Caballé, Dels Àngels i Berganza. "No m'han interessat mai la fama i els diners, només la passió per la música, que m'ho ha donat tot. He crescut amb la música, però he hagut de sacrificar moltes coses, com la maternitat. Tot arribarà", diu.
Marta Cervera
El Periódico