Cerca de notícies

Enquesta

Claudio Scimone. Dolor i glòria

8/3/2003 |

 

Obres de Boccherini, Pergolesi i Vivaldi. Katia Pellegrino, soprano. Laura Brioli, mezzosoprano. Cor de la Generalitat Valenciana. I Solisti Veneti. Director: Claudio Scimone. Barcelona, Ibercàmera, Auditori, 4 de març.


La proposta era atractiva: les dues obres sacres més famoses del set-cents italià, l'Stabat Mater de Pergolesi (amb el preludi, poc coherent estilísticament, de l'obertura de l'Stabat Mater de Boccherini), amb el plany marià davant el Crist crucificat, i el brillant Gloria RV589, a càrrec d'un grup tan entranyable per als melòmans amb memòria com I Solisti Veneti. Ai las!, el resultat va ser un concert força mediocre que ni la simpatia escènica habitual de Claudio Scimone va mitigar. El problema no va ser una concepció, segons com es miri, antediluviana d'aquest repertori -aquest so lligadíssim, aquests gegantins rallentandi conclusius-, perquè Scimone, com bon gat vell que és, va saber forçar al màxim les potencialitats expressives de les dues partitures i va mimar el doll melòdic que sembla consubstancial a la música feta a Itàlia.
Els problemes van ser sobretot d'execució. L'afinació d'I Solisti Veneti va ser en massa ocasions sospitosa i el cor valencià, més enllà de la descompensació numèrica respecte a l'orquestra, va oferir una prestació discreta, amb algun desquadrament i uns tenors calants (la secció masculina, a més, va confondre a l'Ave Verum Corpus de Mozart ofert com a bis el cant en pianíssim amb la inaudibilitat). Pel que fa a les solistes, Katia Pelegrino, amb un timbre clar i una projecció segura, va obliterar sense problemes una Laura Brioli de so entubat i de vibrato lleig. Això sí, per a totes dues el text llatí podia haver estat perfectament en arameu.

Xavier Cester
Avui